L’escriptora Núria Pradas, autora de la novel·la ‘Somnis a mida’ publica un relat inèdit amb motiu dels 10 anys de L’Illa dels Llibres
DEU SOMNIS
Les deu menys deu d’un dimarts de novembre.
La nit ha plantat batalla al dia i l’ha guanyada. Definitivament.
El bus de la línia deu s’ha anat buidant a mida que s’acosta al final del trajecte.
Gent cansada. Derrotada de tant somiar somnis que no s’acompleixen mai.
Somnis de fum. D’aire.
Al darrere hi viatgen tres estudiants sorollosos. Bé, només dos són sorollosos. L’altre viatja enclotat en els seus auriculars. Somia música mentre els altres dos somien guanyar algun partit; deixar de ser els eterns perdedors.
Davant d’ells una parella jove s’agafa de les mans i es parla amb els ulls. En passar davant d’un edifici de pisos en lloguer, somriuen el mateix somriure i sense paraules s’endevinen el somni. Es besen. Algun dia… Sí, segur. Algun dia.
Una mare i una filla discuteixen acaloradament. La nena vol un mòbil. Tothom a la classe en té, esgrimeix. La mare no es deixa convèncer. “Quina bajanada! Si només tens deu anys!”, li diu , trencant-li les il·lusions. Esmicolant-li el somni.
Dos emigrants bruts d’obra aprofiten el trajecte per descabdellar un son. L’un somia a tornar a casa. L’altre no somia res. Ha perdut , fa temps, l’hàbit de somiar.
El conductor badalla aturat en un semàfor. El vermell se li clava a la retina . Està cansat. Somia sofà. I potser una mica de conversa.
Acaben de tocar les deu en algun campanar d’alguna església.
Deu persones somien en un autobús de la línia deu.
Núria Pradas 2016
