L’escriptor nord-americà, doble guanyador del premi Pulitzer, publica Manifiesto criminal “Random House”, el segon lliurament de la trilogia iniciada amb”El ritme de Harlem”
Després de l’èxit de El ritme de Harlem (Periscopi/Rando House) , ambientada al Harlem dels anys seixanta, Colson Whitehead torna a Nova York amb Manifiesto criminal. Aquesta nova novel·la se situa als anys setanta, on reprèn els personatges i escenaris de la seva obra anterior. El protagonista, Ray Carney, fill d’un delinqüent, venedor de mobles i perista, sembla haver-se reconvertit en un empresari respectable.
Tanmateix, Whitehead retrata una Nova York en decadència, amb un alt índex de criminalitat, especialment als carrers de Harlem, que es converteixen en l’escenari d’una guerra oberta entre l’Exèrcit Negre d’Alliberament i la policia estatal. En aquest context, Carney intenta allunyar-se dels negocis tèrbols per esdevenir un pare de família exemplar al capdavant d’una pròspera botiga de mobles. Però el seu passat torna quan, desesperat per aconseguir entrades per als Jackson 5 per a la seva filla, recorre a un contacte policial que li exigirà favors comprometedors.
La novel·la guia el lector des del món de traficants, gàngsters i polítics corruptes fins a una trama d’especulació immobiliària que encén Harlem en flames. Whitehead té un objectiu ambiciós: narrar la història de Nova York a través de la vida de Ray Carney al llarg de tres dècades. “És tot un desafiament, però també un projecte molt engrescador”, assegura l’autor, que ja prepara el tercer lliurament de la trilogia, centrat en la Nova York dels anys noranta.
NOVA YORK, UNA CIUTAT AMB CANVIS CONSTANTS
Whitehead considera que Nova York sempre ha estat una font d’inspiració. Als anys setanta, diu, “hi va haver moltíssims canvis; als vuitanta, una revitalització de la ciutat amb nous desenvolupaments i un creixement del sector immobiliari. Però a finals dels vuitanta, van arribar l’epidèmia del crac i la crisi de la Sida.” Segons l’escriptor, Harlem exemplifica aquest cicle de transformació. “Malgrat els canvis, Harlem manté edificis centenaris on han viscut italians, alemanys, afroamericans i porto-riquenys. Avui, joves d’uns vint-i-pocs anys tornen a Harlem per trobar un espai a la ciutat i obrir-se camí al món”, explica.
A la ciutat de Nova York ha assenyalat l’escriptor “la gent arriba, ascendeix socialment a la classe mitjana, aconsegueix els seus somnis i marxa, a altres parts del país per donar pas a una altra població”. Whitehead afirma que això s’ha fet sempre i recordat que “malgrat els canvis que ha experimentat Harlem, encara existeixen edificis de fa 150 anys on han passat italians, alemanys entre finals del segle XIX i principis del XX. Els negres van arribar del sud als anys vint i llavors es va convertir en un barri negre. Després, als anys 50 i 60, es va convertir en un refugi per a llatins porto-riquenys. I totes aquestes poblacions han viscut en els mateixos apartaments, als mateixos estudis. Aquest procés de gent que arriba a Harlem per trobar-se a si mateixa, per fer un lloc a Nova York i obrir-se camí, continua sent el mateix. Als mateixos edificis, als mateixos apartaments” Ara, assegura “són joves d’uns vint-i-pocs anys que són com els nets o besnets dels d’abans i que ara tornen a Harlem per trobar un espai a la ciutat i obrir-se camí al món”.
CORRUPCIÓ A NOVA YORK
Manifiesto criminal té el seu origen en una reflexió de Whitehead mentre veia Ocean’s Eleven: explorar la vida d’un personatge durant trenta anys amb el context polític i social del Harlem en transformació.
La ciutat de Nova York, continua sent la seva font d’inspiració, perquè “Nova York encara és una ciutat terriblement corrupta”. El Departament de Justícia i l’FBI assegura l’autor “investiguen a l’actual
alcalde de Nova York per suborns i corrupció amb contractes públics de dubtosa legalitat. Intento pensar en un sistema que no sigui corrupte, però és complicat perquè la gent neix amb el pecat i crea una societat pecaminosa, però sempre hi ha gent com Ray Carney que intenten trobar el seu camí per navegar una mica en aquest context”.
Colson Whitehead parla de la corrupció i assegura que “sense malvats i corruptes no hi hauria història” i que tots ens enfrontem als desafiaments d’abraçar la vida criminal o altre de rectitud moral i de justícia “Ray Carney escolta el seu costat fosc, el rebutja, abraça la vida criminal, abraça una vida de rectitud moral i de justícia. És a dir, tots nosaltres, d’una manera o altra, ens enfrontem a aquest desafiament”. Van més enllà i proposa als lectors que es puguin identificar amb el protagonista de la seva història “Com existim com a persona dins de la societat, com escoltem i com rebutgem els nostres costats més foscos, i alhora com podem ser una bona persona, bona gent. Aquest és el viatge d’en Ray Carney”.
Actualment, afirma “Nova York encara atreu a persones que tracten de sobreviure com ja succeïa als anys setanta. Potser ara, el barri de Harlem ha estat substituït per altres zones com Sunset Park”.
L’UNIVERS COLSON WHITEHEAD
Hi ha temes que són molt presents en la literatura de Colson Whiethead “La ciutat de Nova York, la història americana, la raça i l’humor formen part important de la meva obra. Si puc incloure alguns acudits estranys, m’encanten. Crec que el món és molt tràgic, però també molt absurd. Aquesta és la meva visió del món i tot això es pot veure a les meves novel·les”.
PREPARAT PER A UN TERCER PULITZER?
Colson Whitehead, és l’únic autor viu que ha guanyat dues vegades el premi Pulitzer, una fita que han aconseguit només grans autors com Booth Tarkington, William Faulkner i John Updike. De moment, els dos premis Pulitzer, aconseguits fins ara, no semblen haver-lo canviat gaire. Assegura que no espera rebre el tercer Pulitzer i que amb les anteriors novel·les va poder pagar la hipoteca i gaudir de la família, però després de rebre l’elogi de la crítica i del públic “vaig haver d’enfrontar-me de nou a una nova novel·la”.
Cada novel·la que escriu pensa “No la caguis, estigues a l’alçada i fes-ho el millor que sàpigues i no siguis mandrós . I si tens sort, les coses t’aniran bé. Com ho has fet en els darrers anys”, perquè reconeix que “que la teva novel·la agradi, no fa que la següent sigui més fàcil”.
UN MANIFEST CRIMINAL A RITME DE MúSICA I EL BLAXPLOITATION
La Nova York dels setanta també va ser la ciutat on va néixer moviments artístics com el Hip Hop o la música disco. D’aquell patiment va sorgir molt art ”Si pogués anar a la Nova York dels setanta aniria a club com CBGB per escoltar en directe a grups com Ramones, Blondie o a Patty Smith”. El punk, el hip hop i la música disco va ser la música amb la qual va créixer l’autor nord-americà .
Michael Jackson I els Jackson 5 tenen un cert protagonisme en la novel·la i el desenvolupament d’aquesta. Sobre el cantant de “Thriller”, assenyala que “és un bon exemple de corrupció perquè era un gran cantant i autor de grans èxits, però era un monstre corrupte i abusador. Escolta la seva música, “però no el contractaria com a cangur dels meus fills”.
La novel·la descriu el rodatge d’una pel·lícula del gènere blaxploitation a la botiga de mobles del protagonista “Quan era jove, m’encantava aquell boom del blaxploitation entre 1970 i 1975. Són pel·lícules divertides, ximples, amb grans actors i també amb actors dolents. La majoria no són art amb majúscules”, afirma Whitehead. “Quan vaig ser més gran i vaig començar a treballar com a crític i la meva visió va canviar. Són documents de l’època, informen sobre la història i sobre la vida negra; per tant, són com grans documentals de Nova York, en realitat, i em transporten a aquella època quan jo era un noi”, afegeix.
ELS NOIS DE LA NICKEL AL CINEMA
Després de l’èxit de l’adaptació televisiva de El ferrocarril subterrani a Prime Video i l’anunci de la pel·lícula de Els nois de la Nickel, Whitehead es manté centrat en la trilogia de Nova York. De moment, no hi ha plans per adaptar aquestes novel·les a la pantalla, ja que l’escriptor està immers en la creació del tercer lliurament.
El 27 de gener, Edicions del Periscopi publicarà la traducció al català de la novel·la.
