L’autor d”El ferrocarril subterrani’ publica ‘Els nois de la Nickel’ una novel·la on denuncia els conflictes racials en un reformatori dels Estats Units on es va torturar i assassinar a joves negres davant de la passivitat de l’estat.
TEXT DE JORDI MILIAN
Fotografies de l’autor de Peter-Andreas Hassiepen i Chris Close cedides per Random House.
Colson Whitehead és una de les veus narratives importants de la literatura nord-americana actual. En els darrers anys ha aconseguit fites que no estan a l’abast de qualsevol autor o autora. Dos premis Pulitzers amb ‘El ferrocarril subterrani’ i amb ‘Els nois de la Nickel’, la novel·la que acaba de publicar en català i castellà per Edicions del Periscopi i Random House respectivament.
En plena pandèmia Whitehead rebia la notícia de ser guardonat amb un nou premi Pulitzer. Un fet que li va provocar un atac de riure quan el seu agent li va comunicar que havia guanyat de nou el premi, un fet que pocs escriptors han aconseguit, entre ells Booth Tarkington, William Faulkner i John Updike.
L’autor nord-americà assegura en una roda de premsa telemàtic on ha assistit L’Illa dels Llibres que va començar a llegir molta ciència-ficció i autors com Stephen King o Upton Sinclair. Toni Morrison, James Joyce i Gabriel Garcia Márquez formen part també dels seus referents.
‘EL FERROCARRIL SUBTERRANI’, L’ÈXIT INTERNACIONAL
La publicació de la novel·la ‘El ferrocarril subterrani’ va suposar un salt important en la seva carrera literària. El ferrocarril subterrani partia de la història real de les xarxes de solidaritat més importants dels Estats Units que va aconseguir que molts esclaus negres poguessin viure en llibertat i escapar-se de l’esclavitud.
”El ferrocarril subterrani” va existir i el seu nom era una mena de metàfora per referir-se a la xarxa de cases i refugis que els abolicionistes feien servir per a ajudar als esclaus que volien fugir. Es calcula que més de 100.000 esclaus van aconseguir la llibertat gràcies al ferrocarril subterrani que Colson Whitehead, convertia en un ferrocarril real.
DE L’ESCLAVITUD DE LA NOVEL·LA ‘EL FERROCARRIL SUBTERRANI’ A LES DENÚNCIES DELS CONFLICTES RACIALS DE LA HISTÒRIA DE ‘ELS NOIS DE LA NICKEL’
Ara, torna a narrar uns fets reals que han estat adaptats a la seva literatura. De l’esclavitud de la novel·la ‘El ferrocarril subterrani’ a les denúncies dels conflictes racials de la història de ‘Els nois de la Nickel’, basada en el reformatori Dozer School de Florida.
L’any 2014 Colson Whitehead llegia un reportatge publicat al Tampa Bay Times sobre la Dozier School for Boys de Marianna a Florida on descobria l’existència del reformatori nord-americà on gairebé durant un segle es va arribar a torturar, abusar i fins i tot assassinar principalment a joves afroamericans. El cas era força desconegut i els pocs que coneixien de la seva existència més aviat miraven a una altra banda, amb l’evident indiferència social.
Per Whitehead es tractava d’una història nova ”no havia sentit mai parlar de Dozier i tenia curiositat per saber sobre la situació dels estudiants negres, i per tant era per mi un territori inexplorat”.
DONAR VEU AMB LA LITERATURA ALS QUI NO LA TENEN
A prop del reformatori es va descobrir una fossa amb els cossos de joves que havien estat destinats al reformatori ”Quan vaig començar a saber coses sobre Dozier School estaven excavant l’any 2014 unes fosses clandestines i em va sobtar que tots els testimonis que parlaven del reformatori eren blancs quan en realitat la majoria dels joves que van destinats al reformatori eren negres’. Whitehead va tenir clar que volia escriure aquella història ‘Com que aquells joves negres havien estat abandonats i oblidats per part de la història vaig voler donar-li’s veu’. Les poques vegades que es parlava del reformatori s’obviava l’existència de joves negres.
Assenyala que dins del reformatori ‘hi havien confinaments individuals, cel·les d’aïllament i cada deu anys més o menys apareixia algú que parlava del tema, però ningú en feia cas.’ Realment ”El que va atreure de la història és que jo mai havia escoltat res sobre el tema i de forma sobtada l’any 2014 una institució que havia estat oberta durant 100 anys, apareix a tots els mitjans nacionals’ destaca l’autor.
El reformatori de Dozier generava diners a l’estat de Florida per les tasques que realitzaven els joves a l’impremta, la granja i la fabricació de materials. Els guanys mai anaven als interns i suposava uns bons ingressos a l’estat. ‘Ells deien que formaven als nois però en realitat era una institució que generava diners i per tant els nois importaven poc i ningú volia complicar les coses amb el sistema’ afirma Whitehead.
La documentació ha estat una part important en el procés d’escriptura de la novel·la i assenyala que existeix una pàgina web on apareixen testimonis dels supervivents. Va aconseguir contactar amb alguns ‘vaig comprovar que anys més tard del que van patir anys enrere encara es reflectia en el seu rostre’.
Per Colson Whitehead ”El periodisme exposa, els historiadors també i preserven la memòria i els autors de ficció el que fem és inventar. Jo volia explicar la història de Dozier però explicant-la a través dels meus propis personatges i donar el toc d’emoció i els meus principis filosòfics. Això no ho podria fer si fos periodista.
L’autor ho té clar quan destaca que ‘el més important per mi era parlar dels dos protagonistes de la història Elwood Curtis i JackTurner que són el nucli de la història’
Un dels personatges protagonistes és Elwood, un jove que no encaixa amb el perfil d’adolescents que eren destinats al reformatori. ”Si hagués marxat de casa cinc minuts abans o després, no hauria acabat al reformatori. A molts negres els paren al carrer i aquest fet els pot canviar la vida. Si el jove busca la cartera i la policia creu que porta una pistola, el disparen’. Elwood entra al reformatori acusat d’un crim que no ha comès.
Assenyala que ‘Volia crear un adolescent de l’any 1963 que fos testimoni directe dels progressos i avanços socials amb el moviment Martin Luther King que ell defensa’. Elwood segons paraules de l’autor ‘creu que si plantes cara i defenses la justícia pots canviar l’ordre social però Turner creu que les coses no canvien’. Planteja que ”Una cosa és creure en Martin Luther King fora del reformatori i una altra és seguir els seus principis dintre de la Nickel.”.
Les raons per escriure aquesta història que ha batejat amb el títol de ‘Els nois de la Nickel’ neix sobretot “de la impotència que ningú pagui pels crims comesos i que molts dels seus responsables ara estan cobrant tranquil·lament les seves pensions’.
SEPARAR LES EMOCIONS EN EL PROCÉS D’ESCRIPTURA PER NO TORNAR-SE BOIG
Colson Whitehead assegura que per escriure la novel·la ha rebaixat l’horror que es va viure en el reformatori ‘el que va succeir a Dozier va ser tan espantós que no funcionaria en termes de ficció’.
Només quan a Elwood, un dels protagonistes ”el porten al que denominen la Casa Blanca si que narro la violència i les tortures”
Assegura que per escriure les novel·les i perquè no l’afecti emocionalment generalment ”separo les meves emocions del que escric perquè si no em tornaria boig o m’entristiria i intento mantenir aquesta distància’. Va ser molt dur finalitzar el Ferrocarril subterrani o els nois de la Nickel’
L’experència el va obligar a fer un procés de desconnexió ” Les darreres sis setmanes del procés d’escriptura estava molt cansat i havia de parar de treballar i quan vaig acabar em vaig dedicar setmanes a jugar a videojocs i estar amb la meva família per desconnectar”
Coson Whitehead no vol donar consells o missatges als lectors ”Jo no pretenc ensenyar o educar al lector sobre el racisme i simplement intento donar resposta als meus propis objectius artístics’
BLACKS LIVE MATTER I LA POLÍTICA DE TRUMP
Sobre l’actualitat nord-americana i les protestes a l’administració Trump pel moviment Blacks Live Matter, per Whitehead ”al llarg de la meva vida he vist casos de brutalitat i racisme policial i mai provoquen una reforma policial i per tant la policia continua sent racista i no es canvien les coses”. Assegura que quan va escriure El ferrocarril subterrani li preguntaven que era un tema molt actual ”i sempre responia que era actual perquè la situació no havia variat en els anys’
Ha situat la novel·la l’any 1963 i ”la situació és molt semblant a l’actual amb desigualtats i violència policial.”
Confessa que el, també ha patit aquestes situacions ” A mi m’han detingut i m’han posat manilles per haver estat en el moment i lloc equivocat i crec que li ha passat a la majoria de joves de color’ és molt comú”.
Sobre Donald Trump té molt clar que el president nord-americà no llegirà la seva novel·la ‘és massa llarga per a ell i potser li recomanaria un llibre infantil’. Afirma que si Trump torna a sortir escollit ‘ molta gent morirà, i això és una tragèdia”. Assegura que ”un gat mort seria millor president que Trump”.
Les coses sense Trump aniríem millor, però hem d’estar en alerta perquè unes de les tragèdies per a Elwood és el fet que entra a Nickel l’any 1963 però al 1965 moltes de les coses per les quals ell lluita van ser aprovades i finalment el tribunal suprem va anul·lar parts de la llei que permetia votar i molta gent negra i pobre va quedar privada d’aquest dret”. Afirma que ‘La legislació permet avançar però després els republicans rebutgen aquelles lleis que ens han permès avançar i per tant no hi ha una seguretat que les reformes siguin permanents’.
NOVA NOVEL·LA I SÈRIE DE TELEVISIÓ
La novel·la següent assegura que serà ”una novel·la negra que se situa al Harlem dels anys 60, però es tracta d’una obra molt diferent del que he publicat.”
Haurem d’esperar a la primavera del 2021 per veure l’adaptació de la novel·la ‘El ferrocarril subterrani ”Va ser una bogeria i serà una sèrie de 10 capítols a Amazon que han estat rodades a Atlanta Georgia durant 10 mesos” confessa Whitehead al mateix temps que assegura que ‘És emocionant veure actors de carn i ossos treballant en un text que has creat.
