Es tracta d’un text curt però intens i absorbent amb una història que sorprendrà protagonitzada per la jove Mary que amb catorze anys ha d’abandonar la llar familiar per anar a servir a casa del vicari.
Leyshon recrea l’ambient de l’Anglaterra rural de mitjans del segle XIX on l’índex d’analfabetisme era molt gran en certs sectors de la societat, especialment en el món rural ‘el pare ens necessita per treballar aquí a la granja i no es pot permetre que anem a escola a aprendre coses que després no podríem aprofitar perquè qui necessita aprendre de llegir paraules i d’escriure-les quan el que ha de fer és collir pedres de terra per posar-les dins de galledes. i munyir les vaques i posar la llet dins de les galledes.’ Assegura la protagonista a l’inici de la novel·la.
Dividida en cinc parts que corresponen a les estacions de l’any, ‘Color de llet’ comença i acaba amb la primavera i representa un any natural.
La jove Mary és la narradora de la novel·la i coneixem els seus pensaments a través d’un diari personal escrit a raig, tal com pensa, sense filtres, sense majúscules i amb frases molt curtes com si es tractés d’una transcripció literal de la tradició oral.
Aquest estil de narrar acompanyarà al lector durant la lectura de la novel·la, un recurs que serveix a l’escriptora per posar-se en la pell d’una jove que aprèn a llegir i amb un vocabulari més aviat escàs.
”aquest llibre és meu i l’estic escrivint de pròpia mà. en aquest any del senyor mil vuit-cents trenta-un jo ja en tinc quinze i estic asseguda a la finestra i puc veure moltes
coses. puc veure ocells que omplen el cel de xiscles. puc veure els arbres i puc veure’n les fulles. i cada fulla té tot de venes que la recorren. i l’escorça de cada arbre té tot de clivelles. no sóc gaire alta i tinc els cabells de color de llet. em dic mary i he après de lletrejar el meu nom. m. a. r. y. es lletreja així.”
Mary té els cabells de color llet i té una cama esguerrada. La relació amb la seva família , formada pels seus pares, dues germanes i un avi, es limita a treballar i treballar al camp sense parar.
El pare autoritari decideix enviar a la seva filla a servir a casa del vicari a canvi d’una quantitat de diners, però aquesta situació provocarà un gran canvi en la vida de la noia.
Amb l’ajut del religiós i la Bíblia aprendrà a llegir i escriure ‘vaig posar un dit sobre les lletres del llibret negre i les vaig resseguir. I mentre notava les formes de les lletres gravades en el cuir les llegia en veu alta. La bíblia, deia. La bíblia’. Ell em va picar de mans. excel·lent. Aprendràs de pressa, va dir. Va assenyalar el llibre que tenia jo a les mans. aquest te’l pots emportar i així sempre que vulguis el pots mirar i recordar el que has après avui”
La novel·la ja va captivar l’any 2013 als llibreters de Madrid que li van lliurar el premi a la millor novel·la i ara ens arriba la traducció en català de la mà de Jordi Martín.
Color de llet és una novel·la molt més fosca que la claredat del seu títol ens pot indicar. Una novel·la on la protagonista anirà perdent la seva innocència fins a conduir-nos a un final sorprenent.
‘vull explicar-te el que va passar però he d’anar amb compte de no córrer com les vedelles quan s’abraonen contra el tancat perquè si ho faig em precipitaré tant que ensopegaré i cauré tot i que igualment voldràs que comenci des d’on hauria de
fer-ho una persona. és a dir des del principi.