L’escriptora publica “El llegat de les cendres” (Novum), una novel·la història ambientada al segle XIV on empodera a set dones de diferents classes socials per revertir la situació que els ha tocat viure i lluitar contra les injustícies.
Jordi Milian
Barcelona
Amb la publicació de “El llegat de les cendres”, Coia Valls confessa “Tinc la sensació que he tancat com un cercle i ara m’he quedat en pau amb mi mateixa”.
Assegura que el proper projecte sortirà de l’edat mitjana, però a la novel·la que presenta enguany viatja a la Barcelona del segle XIV, un escenari que coneix prou bé. Fa onze anys publicava “El mercader” una de les obres més reconegudes de l’autora i premiada amb el segons Premi L’Illa dels Llibres 2012 que s’atorga per votació dels lectors. La Barcelona que descrivia llavors, té ara continuació amb “El llegat de les cendres”, on descriu una ciutat que encara pateix seqüeles de la gran pesta. Durant aquest període d’incertesa, poc abans de la implantació del dret romà, un grup de dones lluita per fer-se càrrec de la recuperació de la ciutat.
La pesta ha provocat moltes morts entre homes i dones de la ciutat de Barcelona. Homes amb negocis que tiraven endavant amb el suport de les seves dones han mort i les que han sobreviscut tenen prohibit continuar al capdavant de tots aquests negocis. “En morir els seus marits, fins i tot els arrenquen els telers de les parets per tal que no puguin continuar exercint l’ofici”. Davant d’aquesta situació d’injustícia s’estableixen noves normes i aquí juga un paper important l’Alèxia, la filla d’un mercader que decideix lluitar contra les injustícies. L’acompanyaran la Romia -esclava-, la Genebre -monja de Sant Pere de les Puel·les-, la Caterina -aprenenta de pintora-, la Llorença -vídua d’un vidrier-, la Marta -filla d’un teixidor- i la Sança -capellera-.
Acaba de morir el seu pare de pestilència i l’ha feta hereva del seu llegat. Els seus dos germans l’acompanyen però ella pren el timó del negoci del seu pare Jaume Miravall. El seu germà Narcís prefereix dedicar-se al món de l’art i s’interessa pel dibuix, acabat sent alumne de Ferrer Bassa, seguidor de Giotto.
L’Alèxia i la Caterina fundaran la Casa dels Obradors, que forma part de l’imaginari de l’autora, “una mena de coworking amb un projecte destinat a posar en valor noves iniciatives que es basin en les capacitats de cadascú”, assenyala l’autora, “on tothom tindrà un lloc i podrà ser aprenent i mestre alhora”. Les set dones protagonistes de la novel·la s’uniran per plantejar una altra Barcelona i “entre totes creen una dinàmica que molts voldran destruir i s’estableix una lluita de poders continuada.”
“UNA NOVEL·LA DE PERSONATGES AMB UN PETIT EXERCIT DE DONES SENSE ARMES”
Es tracta, segons ha assenyalat Coia Valls, d’una “novel·la amb un petit exèrcit de dones, sense armes, que pensen que en una situació de vuit de poder volen aprofitar per revertir la situació”. Dota a les dones de la novel·la d’un “empoderament col·lectiu i que han de comptar amb les habilitats de cadascuna d’elles”, gràcies a una “novel·la de personatges” amb dones de diferents classes socials que han de fer front comú per canviar la situació que els ha tocat viure.
L’Alèxia protagonista de la novel·la “és un personatge que ha viscut amb mi durant tretze anys i la vaig parir jo”, confessa Valls. Es tracta d’un personatge que va deixar a la novel·la “El mercader” en una situació “molt empoderada amb i la vaig deixar a Petras Albas havent rebut el llegat del seu pare malgrat tenir dos germans”.
Durant tot aquest temps ha pensat molt amb aquest personatge que l’havia deixat en un pedestal, empoderada. Valls “Volia veure-la baixar d’aquell pedestal, arremangar-la, descalçar-la i que es trobés en una situació que ni es podia arribar a imaginar”, per veure finalment “com se’n surt”. Aquesta és l’Alèxia que comença la novel·la, i malgrat que la seva història ja es va iniciar amb “El mercader”, Coia Valls assegura que no es tracta d’una segona part de la novel·la publicada l’any 2012.
TORNAR A L’ÈPOCA DE LA NOVEL·LA “EL MERCADER”
Tornar a l’època d’El mercader ho considera com “una justícia poètica” i assegura que necessitava baixar del pedestal com l’Alèxia perquè “és una dona fràgil, que ha passat un dol important i té una gran responsabilitat i que baixa dels inferns com l’au fènix”. Necessitava l’Alèxia com a superwoman, però també l’Alèxia que és capaç de tancar-se a l’habitació per plorar totes les seves pèrdues”.
La novel·la també aprofundeix sobre el dol i ha comptat amb l’ajut de la psicòloga Rosa Barceló per reflexionar sobre les etapes del dol i també per “aprofundir en la psicologia dels personatges”.
El dol de la pèrdua de la persona estimada, però també la pèrdua de la joventut o la salut. Alguns dels personatges recorren les etapes del dol, com per exemple, la negació absoluta que fa l’Alèxia, la ràbia i com t’hi enfrontes a ella, després la tristor i al final prendre consciència. “Tot això posat en context històric”, recorda Valls.
“L’ESSENCIAL ES INDESTRUCTIBLE”
Un dels grans lemes de la novel·la, assenyala Valls és que l’essencial és indestructible, “hi ha moltes coses que es poden destruir, però l’essencial no t’ho pren ningú i és indestructible encara que vegis que es crema”. Recorda que “Quan construeixo un relat vaig a la recerca de símbols que m’ajudin a crear un ritme a la novel·la i que vaig apareixent i la vagin dotant de significació”.
El foc és un dels elements imprescindibles de la novel·la i “que va crear la melodia interna de la novel·la”. El foc crema i destrueix, “però també il·lumina i purifica i va deixant anar les cendres, unes cendres que apareixen a la coberta de la novel·la”.
Les cendres per Coia Valls “no són només la destrucció, perquè també porten la memòria col·lectiva de tot allà que va ser i si cauen en terreny fèrtil pot donar lloc a la germinació d’una nova llavor”. “No hi ha resurrecció sense mort, la resurrecció individual i col·lectiva i el missatge que cal fer les coses plegats o no ens sortirem davant d’una devastació tan gran” assenyala Valls.
RELACIONS LÈSBIQUES A L’EDAT MITJANA
La novel·la descriu també “moltes maneres d’estimar. També una relació amorosa entre dues dones. Molt més consentida – ignorada- que si es tractés de sodomites, que torturaven i mataven en pública Coia Valls
El lesbianisme durant tota l’edat mitjana “És rebutjada com a relació de concupiscència i la luxúria pròpies de la dona. Però, en no provocar cap vessament incorrecte d’esperma, no s’endinsa en els greus viaranys de l’homosexualitat masculina” segons es descriu a Evolució i expressió de la sexualitat Medieval, de Flocel Sabaté.
Valls recorda que el pensament de l’època medieval “els homes tenen el do de la vida, la llavor de la reproducció amb l’esperma. Aquest esperma, s’ha d’utilitzar per reproduir i en una relació homosexual aquest vessament és el que es considera un pecat que et podia dur a la mort”.
La masturbació femenina era més consentida a l’època “perquè així les dones eren més dòcils, sempre que no utilitzessin cap estri en forma fàl·lica, perquè es podria entendre com a substitutori a l’home”.
“CADA NOVA NOVEL·LA ÉS COM UNA NOVA AVENTURA”
Tretze anys després del seu debut com a escriptora amb “La princesa de Jade”, assegura que els ha viscut com “un regal perquè això no succeïx si els lectors no et fan confiança. És un regal que de tants llibres i tan bons que es publiquen algú digui, vull llegir el nou de la Coia Valls”. Tota aquesta experiència confessa “Ho visc des de la gratitud a tota la gent que ha confiat en mi i també ho visc amb alegria i gratitud perquè escriure és una manera de viure”. Coia Valls, recorda que “Cada novel·la és una nova aventura que comences de zero en tot, en l’escriptura i en la difusió.”
“ESCRIU EL QUE ET FACI IL·LUSSIÓ ESCRIURE”
Sobre la publicació de la nova novel·la a Navona i el canvi d’editorial, Valls recorda que l’editor Ernest Folch ja va editar tres de les seves primeres novel·les “El mercader”, “Les torres del cel” i La cuinera” a Ediciones B. “No vaig publicar més amb l’Ernest perquè llavors va marxar a dirigir el diari Sport”. Quan l’editor va posar en marxa el nou projecte de Navona es va posar en contacte amb Coia Valls i l’escriptora va decidir tornar amb el seu antic editor
“L’escriptura d’una peça necessita l’energia d’un lloc i l’Ernest Folch me la va proporcionar i vaig pensar que havia de fer el canvi”. Folch li va posar com a condició “escriu el que et faci il·lusió escriure i el que no puguis deixar d’escriure”. En caps es tracta d’un salt al vuit perquè Navona té una trajectòria i a l’Ernest el conec com a editor i es tracta d’una aposta conjunta amb un recorregut molt feliç”.
I d’aquí va néixer “El llegat de les cendres” que Navona publica en català i castellà.
Més informació amb article de Martí Gironell sobre la novel·la
