L’Illa dels Llibres entrevista a l’escriptora britànica després de l’èxit de ‘Te dejé ir’.
Clare Mackintosh va treballar durant dotze anys al cos de policia de Londres, feina que va deixar el 2011 per treballar com a periodista freelance i consultora sobre xarxes socials. Mackintosh va escriure una primera novel·la ‘Te dejé ir’ que va ser ràpidament un èxit editorial a Anglaterra amb vendes que van superar el mig milió d’exemplars venits.
Amb la segona novel·la ‘Ho sé tot de tu’ / ‘Te estoy viendo’ (La Campana/DeBolsillo) repeteix formula i èxit amb un thriller on ens alerta de certs perills de les xarxes socials i del control de les persones.
La novel·la ‘Ho sé tot de tu’ ambientada al metro de Londres, està protagonitzada per Zoe una dona que cada dia agafa el metro i descobreix en un diari la seva foto en un anunci de contactes. La seva família està convençuda que es tracta d’un fet casual i que la noia té un gran semblança física amb ella però Zoe decideix iniciar unainvestigació per descobrir per què apareix entre els anuncis de contactes del diari.
Entrevista i fotografies Jordi Milian
Nosaltres els anglesos diem que la veritat és més estranya que la ficció, més que no pas la supera, i així és.
Per totes les històries criminals que he llegit i he investigat que hi ha casos molt més peculiars dels que he tractat com a policia
La majora dels casos que treballa la policia són sorprenent avorrits i molt senzills i si ho traslladéssim a una novel·la segurament que perdríem molts lectors.
Com a policia escoltava els testimonis per després escriure i entendre el que havia succeït. Suposo que la transició de policia a escriptora ha estat més fàcil.
No sé si més fàcil, però efectivament la pregunta és molt pertinent.
Crec que hi ha molts punts en comú entre una investigadora policial i una escriptora de novel·la negra per les raons que suggereixes.
La meva tasca com a detectiu era trobar les paraules adequades per explicar la història i havia d’escoltar a la víctima, la història dels criminals, testimonis i la feina dels forenses. Aquesta informació l’havia de presentar d’una manera coherent davant d’un tribunal per explicar l’impacte d’un crim. El procés és similar al que faig ara com a escriptora, però com a oficial de policia, no podia inventar-me res.
Quan va decidir que volia escriure novel·les i ser escriptora?
No ho vaig decidir però sí que va arribar un moment de la meva carrera on vaig adonar-me que havia de ser a casa amb la meva família. Vaig deixar la policia però no em podia permetre estar a casa sense treballar i vaig pensar que l’única cosa que sabia fer era escriure i vaig començar a escriure articles per a revistes i diaris.
Així vaig guanyar-me la vida durant dos anys i també vaig començar a escriure la meva primera novel·la. Sóc molt afortunada de ser escriptora a temps complet.
A més de l’èxit de la primera novel·la que més l’ha motivat per continuar escrivint?
Suposo que vendre molts exemplars deu ajudar diguem que això últim motiva (riu).
Jo estic sota contracte i com en qualsevol feina haig de continuar produint.
Sincerament, si no escric durant uns dies, em sento incòmode. Es com les persones que corren cada dia i deixen de córrer durant una setmana Noto que tinc massa energia dins meu i l’haig de deixar anar escrivint.
És més fàcil compaginar la vida laboral i familiar sent escriptora?
En teoria si però ara viatjo molt. Ara tinc una feina molt més flexible i passo molt de temps fora del meu país, però quan estic a casa, estic molt més present, els meus fills em veuen més i els puc acompanyar a l’escola.
A vegades mels emporto de viatge amb mi com ara que estic a Barcelona.
Sí haguera continuat treballant com a oficial de policia hagués estat molt complicat i endur-me als meus fills a la comissaria no seria el més recomanable.
Va ser un moment complicat tot i que em semblava increïble que el llibre hagués funcionat molt bé.
Cada dia es produïen notícies sobre venda de drets o traduccions a nous idiomes. Hi Havien dies que tot plegat em paralitzava i no em deixava escriure.
Vaig escriure una novel·la després, que suposadament havia de ser la segona novel·la, que vaig acabar deixant perquè creia que no era prou bona.
Més tard vaig començar Ho se tot de tu i llavors em vaig adonar que anava pel bon camí.
Va notar pressió?
Sí, una enorme pressió per aconseguir un èxit similar i em sentia molt nerviosa quan es va publicar la novel·la.
Afortunadament van aparèixer bones crítiques i va assolir el número 1 a Anglaterra i ara s’ha venut a 30 països d’arreu del món. La segona novel·la ha funcionat molt millor que la primera i ara tinc la pressió amb la tercera.
Quins avantatges o inconvenients ha trobat en les dues professions?
Com a policia va ser una feina molt gratificant i sabent que per molt difícil que hagués estat el dia, estava fent una cosa bona.
Si ara tinc un dia difícil, és molt més complicat veure el sentit, perquè no estic salvant a ningú. Formar part de la policia emocionalment és complicat, les jornades són llargues, és més complicat mantenir una vida social.
Però ara que hi penso, crec que també estic descrivint la professió d’un escriptor (riu)
Com a policia intentava fer el bé però ara com escriptora fa que els lectors sentin angoixa
Sincerament penso que el que faig és distreure a la gent i espero que els lectors llegint la meva novel·la s’ho passin bé.
Si a més a més poden pensar sobre la seva rutina i la vida quotidiana millor. Penso el que vull és que s’ho passin bé i diguin ‘caram quin llibre més maco’.
La novel·la arrenca en el metro un lloc on cada dia passen moltes persones.
Vaig triar el metro perquè és un lloc que fa una certa por. Vaig viure un parell d’anys a Paris i allà el metro no és un lloc gaire agradable i per una noia jove que torna tard de festa intimida una mica. Recordo que vaig acabar caminant molt més per no agafar el metro.
En el metro poden passar moltes coses i em sembla interessant que en aquest lloc ens trobem en una situació molt íntima amb persones que no coneixem. Estem molt a prop de persones que no coneixen i sentim les seves olors i l’alè però no la coneixes i aquesta combinació és molt particular.
Amb la novel·la ‘Ho sé tot de tu’, vol denunciar l’excessiu control al qual estem sotmesos..
És un dels temes del llibre però no em sembla negatiu. Em sento còmode amb la vigilància que tenim a la vida actual. Si no fas cap mal no tens res d’amagar.
Estem totalment connectats i anem deixant pistes del que estem fent en tot moment a les xarxes socials de Facebook, Twitter o Instagram. No som conscients del perill a què estem exposats.
És així, compartim una quantitat increïble d’informació a les xarxes socials i hem de tenir en compte amb el que compartim a Facebook o Twitter.
Si ens fixem amb la nostra emprenta digital qualsevol estrany podria agafar i saber de nosaltres molta més informació de la que creiem que estem deixant.
Les rutines diàries també posen en risc la nostra intimitat i seguretat.
Tots som animals de costum i ens agrada fer el mateix cada dia i ho fem perquè és còmode però també perquè és pràctic però també per què ens fa sentir segurs.
Com més coses fem que siguin previsibles més ens obrim al fet que altres puguin preveure aquesta rutina.
A les seves novel·les presenta a uns personatges que pateixen conflictes quotidians com el de mare i filla.
Personatges comuns , llocs comuns que els lectors es poden identificar fàcilment.
Per mi és important parlar de gent corrent i del carrer. La gent normal és molt més important que les persones que tenen poders especials o que treballen en agències governamentals perquè els lectors són majoritàriament gent normal.
Si et pots posar a la pell del personatge que estàs llegint i aquest pateix una situació d’estrès això et dóna una sensació d’immediatesa que és molt engrescador per un lector de novel·la negra.
Descriure un fet extraordinari que podem patir qualsevol persona.
Si però les situacions extraordinàries ens poden passar a qualsevol i si mirem les nostres vides segur que hem viscut algun episodi extraordinari.
A les seves novel·les sempre és important saber i conèixer les motivacions de cometre el delicte que no pas qui l’ha comès.
És molt més interessant perquè s’ha fet que qui ho ha fet, és interessant entrar en la ment d’un criminal. Quan treballava a la policia em semblava interessant entrar en una sala d’interrogatori i esbrinar perquè ho havien fet.
Una persona que ha comès violència domestica i que viu en una realitat virtual i que pensa que realment era la víctima era qui el cridava i provocava a cometre les seves accions.
M’agrada tenir el punt de vista del criminal per veure el raonament subjacent a la delinqüència o al crim que s’hagi pogut cometre i a més perquè fa molta por al lector.
Llavors juga amb avantatge respecte a d’altres escriptors
Si faig trampes per haver estat abans policia durant 12 anys (riu)
Ara mateix és el gènere més popular i el llegeixen més dones que no pas homes. Per aquest motiu ha crescut la publicació de thrillers psicològic perquè les dones els interessa més la gent normal i corrent que no pas els espies.
Bona part de les novel·les entren amb un subgènere que s’anomena domèstic noir.
Crec que és un cercle viciós i aquesta etiqueta no m’agrada gens. Penson que el domestic noir no és massa domèstic. Existeix el perill que els lectors associïn la paraula domèstic amb dones a la llar i amb petites coses quotidianes, quan moltes d’aquestes novel·les que volen incloure en aquest subgènere ha estat escrites d’una manera molt brillant.
Les etiquetes serveixes pels prestatges, per classificar i orientar els lector, però sí fem masses classificacions de subgèneres, arriba a un punt que desanimen als lectors i no els deixarem descobrir nous autors.
Està preparant l’adaptació a la televisió de la primera novel·la.
De la primera novel·la hem venut els drets per fer una sèrie de televisió i també de la segona novel·la.
Millor fer l’adapatació de la novel·la en una sèrie a la televisió?
Els meus llibres poden funcionar molt bé amb una sèrie perquè tenen girs inesperats i moments on pots fer una bona separació per capítols. Millor en quatre capítols que en 90 minuts d’una pel·lícula
Adaptar una novel·la en 90 minuts has de tallar moltes coses però també per televisió ho has de fer.
Ho veig com un projecte molt diferent. Jo estic escrivint el guió de la meva primera novel·la i estic treballant des de zero. He agafat els personatges i els conceptes de la novel·la i no he volgut per una adaptació.
Hi ha una raó important per fer un enfocament diferent i és intentar sorprendre els lectors que ja han llegit la novel·la.
Una cop publicada la segona ja està pensant en una tercera novel·la?
Ets més estricte que els meus editors (riu). He de donar la primera versió ara i si tot va bé la propera primavera s’hauria de publicar a Anglaterra