La novel·la de caire juvenil està ambientada l’any 1909 durant la Setmana tràgica de Barcelona.
Cinta Arasa s’ha especialitzat darrerament en la literatura infantil i juvenil després de la publicació entre d’altres novetats de Missió Trobairitz, una novel·la infantil on reivindica el paper les dones poetes del segle XII.
Ara ha guanyat el premi Enric Valor amb ‘Vaig fer la maleta un dia de juny’.
Cinta Arasa comenta a L’illa dels llibres els orígens de la novel·la
‘Vaig fer la maleta un dia de juny va començar per una curiositat que he tingut des de sempre: com es devien moure els viatgers del nostre país a principis del segle XX, que és una època en què s’estableixen moltes de les actuals concepcions dels Països Catalans?. Feia temps que volia saber com eren aquells viatges, on duien les persones del nostre país, per què, i quina petja hi deixaven, si en deixaven alguna.’
Fa uns quatre anys vaig fer un viatge a Manchester i vaig recordar les meves classes d’història contemporània, quan ens explicaven que els empresaris del tèxtil del nostre país hi feien molts de negocis, amb els empresaris del nord d’Anglaterra a finals del segle XIX i principis del XX. Durant aquella època, per raons familiars, jo vaig haver de fer de traductora i intèrpret amateur de l’anglès al català i del català a l’anglès, d’una manera força intensa. Va ser d’aquella combinació d’experiències que em va aparèixer la protagonista de la novel·la, l’Eulàlia Pallarès, una noia catalana que ha d’acompanyar el seu pare –un gran empresari tèxtil- en un viatge a la zona de Lancashire per fer-li d’intèrpret ja que ell no parla anglès i hi té interessos. L’Eulàlia va ser qui em va donar el fil de la novel·la.
Dotat amb 6.000 euros el premi Enric Valor el convoca l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent.
Argument de la novel·la:
Som al 1909. El viatge comença a una Barcelona a punt d’esclatar. La Setmana Tràgica posa de manifest les esquerdes profundíssimes de la societat catalana de l’època. L’Eulàlia i el seu pare emprenen un viatge que per a l’Eulàlia és iniciàtic. No només és un desplaçament físic, sinó que li suposa la presa de consciència de la complexitat del món, molt diferent de la realitat que ella veia des de la seva casa de la part alta de Barcelona.
A Anglaterra l’Eulàlia descobreix la base de la riquesa burgesa de principis de segle: les condicions de vida i de treball de la classe obrera. L’Oliver, un treballador anglès de la seva edat, s’encarrega d’obrir-li les portes de l’altra cara del mateix món on viuen tots dos, de maneres tan diferents. Mentre, Barcelona crema i s’autodestrueix en una lluita que només té vençuts. Quan l’Eulàlia i el seu pare tornen a casa és impossible que la vida de l’Eulàlia continuï sent la mateixa que la de la nena que va fer il·lusionada la maleta per marxar a Anglaterra unes setmanes.
