La novel·la narra els cent darrers dies d’un malalt terminal de càncer, però malgrat el desenllaç final, Cent dies de felicitat, és un cant a la vida.
Cent dies de felicitat ens narra els darrers cents dies de Lucio Battistini a qui li han diagnosticat un càncer terminal de fetge a la seva fase final tumor.
Els metges no són gaire optimistes i no li donen més 100 dies de vida, llavors en comptes d’enfonsar-se decideix gaudir al màxim els darrers dies que li queden de vida, disposat a assaborir els petits detalls que ens dóna el dia a dia, com estar al costat de les persones que més estimes o menjar-se una rosquilla.
‘’L’assassí en qüestió no té cognom, només un nom curt, zodiacal i poc divertit: càncer. Algú l’anomena «tumor» (que vol dir «inflor» en llatí, ja veieu per a què serveix el llatí), els metges, en canvi, «neoplàsia» (que vol dir «nova formació» en grec, ja veieu per a què serveix el grec). Jo, però, sempre l’he anomenat «l’amic Fritz», per sentir-lo més familiar i menys agressiu. Aquesta és la història de com he viscut els últims cent dies de la meva estada al planeta Terra en companyia de l’amic Fritz.
I de com, contra tota previsió i tota lògica, han estat els dies més feliços de la meva vida’’
Malgrat la temàtica o l’argument de la novel·la l’habilitat de Brizzi és acostar-nos a una història dramàtica des d’un punt de vista també còmic i sobretot provocant més d’un somriure al lector.
Fausto Brizzi reflexiona sobre el sentit de la vida al mateix que ens recorda que hem d’aprofitar i gaudir al màxim de les petites coses que ens fan més feliços.
”L’última vegada que et pica un mosquit.
L’última vegada que et banyes a la platja.
L’última vegada que beses a la dona que estimes. La llista potser infinita, cadascun de nosaltres ja ha viscut milers d’últimes vegades sense saber-ho. La majoria de vegades ni tan sols t’imagines que la que estàs vivint és l´última vegada. De fet, la gràcia del joc és precisament aquesta. No saber-ho. En canvi, si, com en el meu cas, saps molt bé quines són les últimes vegades, les regles canvien de cop. Tot guanya un pes i una importància diferents. Fins i tot beure una quina pren un caire poètic i malenconiós si saps que és l’última’’
Lucio Battistini té dos fills i una dona aquí estima malgrat que l’ha fet fora de casa per una infidelitat, llavors s’instal·la temporalment en la fleca del seu sogre a Roma.
Fausto Brizzi ens ofereix una galeria de personatges secundaris que aconsegueixen edulcorar la novel·la passant per la seva colla d’amic i familiars més propers com els seus dos fills, la dona o el seu sogre.
‘’El sogre escolta en silenci el resum de la visita. Acabo amb la síntesi més extrema, Tinc cent dies de vida. Dia més, dia menys. Després començarà la que l’oncòleg anomenada la ‘la fase final’, que no vull ni imaginar. La pregunta que em fa l’Oscar és angoixosa però legítima:>
-I com els vols passar, aquests cent dies?
Tampoc no tinc resposta per a aquesta pregunta.
Cent dies.
Són molts si estàs de vacances.
Només pocs privilegiats han fet unes vacances de cent dies.
És una llàstima que això no siguin vacances.’’
Un cop els metges li comuniquen la tràgica notícia, Battistini canvia de xip i decideix, primer de tot recuperar a la seva dona i fer més feliços a la gent que l’envolta i estima.
Cent dies de felicitat també és una història de decisions i de com podem actuar en determinades ocasions. Està clar que no tothom pot afrontar una malaltia en fase terminal com ho fa el protagonista de la novel·la, però si que ens fa reflexionar i preguntar-nos; Què faríem arribat aquest punt?
Cent dies de felicitat és una novel·la terapèutica que segons ha comentat el propi escriptor tindrà adaptació cinematogràfica a l’any 2015 amb l’actor Flavio Insinna com a protagonista.
De moment la novel·la arribarà a més d’una vintena de països per encomanar aquest esperit positiu i aquest cant a la vida
Com diu el personatge Lucio Battistini a la novel·la:
‘assaboreix cada segon de la teva vida, i recorda que un dia sense riure és un dia perdut’’.