Fa deu anys van sacsejar el panorama editorial català amb una aposta atrevida, però amb les ganes i l’objectiu de publicar obres de qualitat.
Deu anys després han consolidat un catàleg que els defineix i que forma part de la seva carta de presentació.
Edicions dels Periscopi és una editorial jove, però molt respectada en el sector. Els lectors i la crítica els hi han fet confiança i en aquests anys han aconseguit reconeximents com sis Premis Llibreters, un Premi L’Illa dels Llibres i el premi Memorial Fernando Lara.
Aniol Rafel és part de l’ànima d’Edicions del Periscopi consolidant un projecte que te cura de tots els detalls que intervenen en l’edició del llibre, des que reben el manuscrit fins que aquest arriba a les mans del lector.
Ànima, de Wajdi Mouawad, Gegants de gel, de Joan Benesiu, Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols, Gent normal, de Sally Rooney o El ferrocarril subterrani, de Colsom Whitehead són alguns dels titols destacats publicats. També han aconseguit traduir en català a David Foster Wallace,Liudmila Petrushévskaia o Gonçalo M. Tabares.
–Arribar als deu anys, ha estat un repte, un somni o una heroïcitat?
Ha estat un camí bonic i complicat, amb moments difícils i amb moments preciosos. Hem hagut de picar molta pedra, per arribar on som, però mirant enrere i fent una mica de balanç podem dir que ha valgut la pena, i podem dir-ho podent dormir tranquils. No és poca cosa.
Hem hagut de picar molta pedra, per arribar on som
-De què se sent més satisfet d’aquests deu anys?
De tantes coses. Si n’hagués de dir només una, seria de l’equip de persones que formen part de Periscopi, perquè el seu talent i el seu esforç ens ha dit on som. Si puc afegir-ne, de la relació de complicitat amb llibreters, sobretot, però també amb periodistes, bibliotecaris, agents, col·laboradors, i lectors.
-En aquesta deu anys com ha canviat o evolucionat l’edició en català?
Veníem d’un moment de gran concentració editorial, i durant uns anys l’aparició de petites editorials amb propostes llamineres va sacsejar el taulell de joc. Des de fa un temps sembla que el vent torna a bufar a favor dels grans.
-L’any 2012 comentava a L’illa dels Llibres que tenien com a objectiu “cuidar totes les etapes de l’edició del llibre, des que rebem el manuscrit fins que aquest arriba a les mans del lector”. Objectiu aconseguit?
Amb el centenar de títols publicats fins ara sí, però això és una feina que no s’atura mai, mentre ens dediquem a editar i a publicar llibres hem de seguir treballant amb aquest objectiu. És la millor forma d’assegurar que el que arriba al lector amb el segell de Periscopi garantirà les seves expectatives.
-Han creat una marca molt identificable amb el disseny de les cobertes. Com va sortir la idea?
A partir de les converses inicials amb el dissenyador teníem clar què volíem, i aquí hi va entrar en joc el talent del Tono, que és qui s’ha encarregat de la nostra imatge gràfica des del primer moment, que ens va fer una sèrie de propostes que anaven en la línia del que li havíem demanat, algunes més atrevides, altres no tant, i finalment vam decidir-nos per la que s’ha popularitzat avui en dia, amb la franja a la coberta, i que ens dona una imatge de marca molt potent, alhora que ens permet ser identificables llibre a llibre. És un equilibri complicat, però molt ben trobat.
-Sis premis llibreters, el premi Memorial Fernando Lara i un premi L’illa dels Llibres. No està gens malament.
Els reconeixements, i més quan venen del propi sector, fan molta il·lusió, perquè ens empenyen a seguir treballant, i veus que les hores dedicades, l’esforç i la il·lusió que hi hem posat, han valgut la pena. I perquè un dels nostres objectius fundacionals també era donar a conèixer i premiar l’excel·lència dels títols del nostre catàleg, i quan els títols reben aquests reconeixements podem afirmar que no només ho diem nosaltres, que les propostes són excel·lents, sinó altres veus autoritzades.
-Quin llegat deixa Edicions del Periscopi en aquests deu anys?
Per una banda, cada un dels cent títols publicats, amb totes i cada una de les lectures que s’han generat a partir d’ells. Els debats que hagin pogut obrir, les emocions que han provocat, les preguntes que han generat, el gaudi que han regalat als lectors. Però també una xarxa de relacions humanes, amb llibreters, amb altres editors, amb agents, amb periodistes, amb col·laboradors, amb amics, en definitiva.
“Hem partit sempre de la base d’apel·lar a la intel·ligència del lector, i a no donar gat per llebre”
-Han assolit consolidar lectors i també sumar a la crítica. Dos aspectes que no són fàcils d’assolir.
Hem partit sempre de la base d’apel·lar a la intel·ligència del lector, i a no donar gat per llebre. I si tenim en compte que els crítics són bons lectors, i que podem estar satisfets d’haver arribat a un espectre molt ampli, sí, podem estar satisfets. Però de nou, és un repte que no s’atura, i que amb cada nou llibre ens posa a prova. No podem ni volem baixar el llistó.
-Malgrat publicar pocs títols han assolit una molt bona quota de mercat editorial. Publicar pots títols a l’any, és una de les claus de l’èxit?
Sens dubte. Poder no només cuidar cada una de les etapes del procés editorial, començant per la tria dels títols que entren a catàleg, sinó acompanyar-los, donar-los la visibilitat adequada. Sembla ant intuïtiu, però no es tracta de fer el pastís més gran, sinó amb millors ingredients.
-El catàleg està format en la seva majoria per traduccions, però també compta amb autors de casa. En el futur apostaran per publicar més autors catalans?
La proporció d’autors originals en català respecte les traduccions no és una xifra preestablerta, sinó que va sortint en funció de les propostes que ens arriben. Per una banda, tenint en compte que un acord per entrar autors sempre és bilateral, i per tant una editorial fa el catàleg que vol, però sobretot que pot, i per una altra, perquè amb els autors originals sovint passa que, en tractar-se dels editors originals, hi dediquem un temps per fer-ne l’edició que no podem destinar a tots els títols del catàleg. Però en tot cas, no sé què ens portarà, el futur. Si han de ser més autors catalans, estarem encantats que sigui així. El que segur que no farem, però, és entrar-los només perquè escriguin en català, sinó que si entren a Periscopi és perquè hem considerat que encaixen amb el que demanem al nostre catàleg.
“Un catàleg és la millor forma de conèixer una editorial”
-En un catàleg d’una editorial quins serien els aspectes més importants o rellevants a tenir en compte?
Un catàleg és la millor forma de conèixer una editorial. Expressa una voluntat d’expressió, una línia que dialoga a partir de veus diverses, de maneres d’entendre el món que no sempre miren al mateix lloc, però que justament per això aporten riquesa i perplexitat.
-Amb quins requisits ha de comptar un llibre per formar part del catàleg de Periscopi?
Encaixar amb la línia de l’editorial, saber-nos tocar aquella fibra interna que fa que ens moguem, i que a partir d’aquest moviment entenguem allò que ens envolta des d’un altre punt de vista. Això pot passar per propostes temàtiques, formals, estètiques. Però al final són llibres que ens acompanyen, que un cop hem acabat de llegir no oblidem fàcilment, i que ens canvien la mirada.
-Amb els anys ha crescut l’autoexigència?
Amb els anys nosaltres hem anat canviant, com tota persona amb el pas del temps, i per tant han canviat les nostres preocupacions, gustos i mirades. Però l’essencial segueix intacte.
-Com es manté viu un catàleg al marge de les novetats?
És fàcil de dir però difícil de complir, en un escenari on la sobreproducció i l’esclavitud de la novetat regnen, però intentant que les connexions dels llibres amb els lectors no depenguin només de modes puntuals, sinó que s’estableixi un lligam que va molt més enllà, de manera que vagin arribant lectors tothora.
-Les llibreries deu tenir un paper rellevant perquè aquest catàleg es mantingui viu. Quina és la relació de Periscopi amb les llibreries?
Són importantíssimes, i per Periscopi sempre ha estat un factor clau, i hem intentat sempre establir-hi una relació de cooperació i complicitat. Les tenim presents en tot moment, quan decidim no vendre a través de la nostra web i en canvi animar les peticions que rebem a fer les compres a través de llibreries, per exemple, o quan anem a fires a través de llibreries i no de forma directa.
-Periscopi també ha crescut pel que fa a la plantilla. Com ha estat aquest creixement?
Ha estat molt natural. A mida que les coses començaven a anar una mica bé i ens ho hem pogut permetre, ha anat entrant gent que inicialment eren col·laboradors, i hem anat creant un equip que és el veritable secret de l’èxit de l’editorial.
-En els seus llibres no només fan ben visibles els noms dels traductors. També inclouen els noms de totes les persones que han participat en el procés de creació del llibre.
Sí. No deixa de ser un gest simbòlic, però volíem fer la nostra petita aportació a favor de la visibilitat de totes les persones que han treballat per tal que el llibre sigui possible. El llibre és fill de l’autor, evidentment, però finalment el llibre és com és i arriba a les mans del lector a partir d’un treball coral, de molta gent, moltes vegades en situacions de precarietat. I donant valor a aquesta feina col·lectiva també pretenem empènyer una mica el llibre a una centralitat dins la nostra societat que fa temps que està perdent.
“Els reptes que tenim al davant són intentar que es llegeixi més, que s’entreni bé el múscul lector, i que es llegeixi més i millor en català”
-Un dels objectius inicials era publicar a Foster Wallace en català i ho van aconseguir. Quins són els nous reptes?
Els reptes que tenim al davant són intentar que es llegeixi més, que s’entreni bé el múscul lector, i que es llegeixi més i millor en català. I sí, un cop aquí, aconseguim que es llegeixin cada cop més llibres de Periscopi, millor que millor. Però és evident que sols no ho aconseguirem.
-Si li fem escollir tres títols imprescindibles d’aquests deu anys?
Escollir títols del catàleg és sempre molt complicat, perquè si han entrat és perquè ens els creiem tots, així que la tria és totalment arbitrària i si la pregunta es fes qualsevol altre dia segur que sortirien altres títols. Dit això, segurament hauríem de dir Ànima, de Wajdi Mouawad (tr. Anna Casassas), No diguis res, de Patrick Radden Keefe (tr. Ricard Gil), i La drecera, de Miquel Martín Serra.