Després de Tarde,mal y nunca, l’escriptor i poeta barceloní publica la tercera novel•la que el consagra com un dels valors destacats de la novel•la negra española.
Carlos Zanón ens ofereix una visió d’una Barcelona allunyada de les guies turístiques, una Barcelona segurament més propera a la realitat. Zanón ja va demostrar la seva qualitat com a novel•lista amb Tarde, mal y nunca (RBA) i que ara es consolida amb No me llames a casa (RBA).
La novel•la será portada al cinema pel director vasc Daniel Calparsoro.
Els protagonistes de No llames a casa són Bruno, Raquel i Cristian, i busquen diner fàcil fent xantatge a les parelles que solen citar-se en els apartaments de lloguer per hores. En una d’aquestes cites coincideixen amb Merche i Max . Ella és una dona casada i amb fills i ell un home separat amb tres fills. Llavors es converteixen en un nou objectiu de Bruno, Raquel i Cristian.
L’adulteri, la búsqueda de la felicitat, el sexe, les drogues són alguns dels temes tractats a la novel·la.
Els personatges i els diàlegs, els punts forts de No llames a casa
“Ella tiene hijos de cuando estuvo casada. Un tiparraco de veintiocho años, un jovenzuelo de veinte y un adolescente de catorce. Raquel se acerca a la cincuentena. Se casó preñada y enamorada, pero las drogas hicieron que todo se jodiera. Al menos, eso fue lo que le explicó. La encontró cuando una mala racha le llevó a dormir en cajeros”.
De la literatura de Carlos Zanón i més concretament de No llames a casa, destaquen la força dels personatges i els diàlegs.
Els personatges que apareixen a la novel•la els podriem qualificar d’outsiders i de persones sense un futur i un present gaire clar.
Pel que fa als diàlegs, un dels altres punts destacats de la narrativa de Zanón, s’ aproximen en tot moment a les converses del carrer amb uns diàlegs directes i contundents. Resulta curiós el fet d’ incloure algunes frases i diàlegs en català, malgrat ser una novel·la escrita el castellà.
El horizonte se ennegrece cuando los otros tienen su parte del pastel y él no tiene nada. Nunca le ha gustado quedarse a solas con el frío, la soledad, con esa insoportable necesidad de amor y de justicia jacobina.
