L’escriptora tracta l’espoli d’obres d’art per parts dels nazis a la novel·la La tabla esmeralda.
Jordi Milian
La tabla esmeralda és la segona novel·la de Carla Monter, després de la publicació d’Una dama en juego (Premio Círculo de Lectores de Novela).
L’espoli d’obres d’art realitzada pel règim de Hitler és el tema central de La tabla esmeralda.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Carla Montero.
Què suposa la publicació de La tabla esmeralda després de debutar amb Una dama en juego?
Suposa la confirmació que la meva carrera literària continua. Publicar La dama en juego va suposar una bona entrada en el món editorial guanyant un premi com el Círculo de Lectores i poder entrar en una editorial important com és Plaza&Janés.
La tabla esmeralda és una barreja de gèneres i temes. Com definiria la novel·la?
En realitat és una novel·la que no admet una etiqueta concreta. La definiria com una mena de novel·la coctelera. Però també es pot definir com a bestseller, si l’entenem com a gènere. En un bestseller hi tens de tot; suspens, misteri , un context històric i també una part romàntica…..
Un dels temes que tracta La tabla Esmeralda és l’espoli nazi d’obres d’art.
L’espoli d’obres d’art per part dels nazis,és un tema que no es coneix en profunditat i si parlem de novel·les, trobem que no s’ha tractat gaire.
Fa uns anys vaig veure un documental a la BBC i vaig poder comprovar com eren els processos de l’espoli de les obres d’art.
El govern alemany va crear un procès que legitimava aquest espoli,
Gairebé la meitat de les obres robades pels nazis encara no han aparegut o pertanyen a institucions i persones que no són els seus legítims propietaris .
La tabla esmeralda és també la història del quadre El astrólogo’.del pintor renaixentista Giorgione Qui era aquest pintor?
Giorgone és un artista que el vaig conèixer per casualitat. Buscava un artista que encaixes en la trama i que per una altre banda tingués algun misteri per poder atreure a Hitler.
Giorgone no va pintar mai el quadre ‘El astrólogo, per què és un invent meu, però si que va crear altres obres envoltades de misteri com La tempestad o Los tres filósofos.
Aquests quadres que tenen simbolismes relacionats amb l’alquímia i astrología, que ren temes que interessaven als nazis.
Sobre Giorgone no se’n sap gaire cosa, però sabem que la seva obra marca la transició el primer renaixement al renaixement clàssic. És un dels primers pintors que deixa la pintura religiosa i es centra en escenes mitològiques, en el retrat i escenes quotidianes,
La novel·la està ambientada en dos èpoques diferents; en els anys 40 en ple ascens del nazisme i en l’actualitat.
Ja em van avisar abans de començar La tabla esmeralda que seria complicat ambientar una novel·la en dues èpoques diferents perquè és tot un repte. Tens dues històries i cadascuna d’elles amb els seus personatges i escenaris…
Cada història requereix el seu inici, nus i desenllaç, però al mateix temps, les dues han d’encaixar.
Al final és com fer dues novel·les a preu d’una.
Una novel·la on també podem aprendre una mica d’història….
Sempre he pensat que la història, no ha de ser l’excusa per desenvolupar una trama. A mi m’agrada molt la història i penso que el detall històric ha de ser l’atrezzo de l’escenari per poder ajudar al lector a identificar-se amb els personatges.
Si situo una novel·la en el Paris ocupat vull explicar quins eren els locals de moda, la música, que es menjava, com es movia la gent….. En definitiva, són detalls que fan que la lectura sigui amena al lector i que aquest pensi que està aprenent alguna cosa.
Quant de temps ha dedicat a la novel·la?
Aproximadament un any i mig,. Els primers sis mesos van ser de preparació de documentació, investigació i la creació dels personatges i després al voltant d’un any per escriure la novel·la.
No és molt, tenint en compte que jo no em puc dedicar totalment a l’escriptora per motius familiars. Tinc quatre nens i absorbeixen la major part del meu temps, però vaig tenir sort perquè el primer esborrany va quedar força rodó i gairebé no va patir gaires correccions.
Com compagines la feina d’escriptora amb la vida familiar?
Faig molta literatura nocturna per necessitat. Quan els nens dormen aprofito per escriure i per sort sóc de bioritme nocturn i sembla ser que a partir de les onze del vespre les neurones s’activen i trobo més fàcil escriure.
Quin va ser el primer contacte amb la literatura com a lectora i escriptora?
Com a lectora recordo els llibres de Celia i les col·leccions dels Hollister o els Cinco. L’equivalent de la novel·la juvenil d’avui en dia que tenen el suspens, la investigació d’algun misteri i l’aventura.
Com a escriptora jo crec que arriba un moment que dones el primer pas de lectora a escriptora i vols explicar històries.
Quins són els referents literaris?
Molts. De fet com la lectora he anat evolucionant. M’agrada molt la novel·la victoriana anglesa i autors com Dickens, Jane Austen i Agatha Christie. Però també m’agraden els bestsellsers nacionals com Julia Navarro i Matilde Asensi.
Escolta l’audio de l’entrevista en aquest podcast.
La tabla esmeralda de Carla Montero està publicada per Plaza y Janés.
