L’escriptora catalana ha estat premiada amb la novel·la ‘Desig de xocolata’ amb el IV Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres que s’atorga per votació popular amb la idea d’escollir el llibre l’any.
En la IV edició del Premi de L’illa dels llibres s’han rebut més de 6.000 vots.
El lliurament del premi es realitzarà el dissabte 13 de setembre a les 19.00 durant la celebració de la Setmana del Llibre en Català a la plaça de la Catedral de Barcelona.
Care Santos ha volgut agrair públicament aquest nou reconeixement:
Cinc maneres de dir GRÀCIES:
1. Gràcies! És una sola paraula, fàcil de dir i d’entendre. La poso en primer lloc, perquè és d’aquelles que cal dir alt i fort, quan toca. La faig meva tot i que ve de lluny: el llatí ja la va prendre en préstec d’un obscur passat indoeuropeu i místic. Gratias agere: Vol dir reconèixer un favor en veu alta. Si avui el mot m’escau us ho dec a vosaltres, lectors de L’illa dels llibres. Per això i perquè em surt de tot cor, va primer.
2. Sóc lectora abans que escriptora. Sóc lectora abans que res, em penso. Això vol dir que sóc lliure i soberana. Jo trio, jo ignoro allò que vull i allò que no vull llegir. També el quan, el com, l’on, el perquè. Jo ho decideixo tot. Ningú no em mana. Hi ha molt per triar. Més que mai. Per això és un miracle ser triada. Un privilegi enorme.
3. He llegit amb delit Marta Rojals i Dolores Redondo. M’hauria agradat molt que el premi fos seu (no vull ser hipòcrita ni desagraïda: m’agrada una mica més que sigui meu). Ho dic perquè les votacions finals van ser d’infart, com una d’aquelles etapes del Tour de France que fan patir tant. El marge definitiu és tan estret que puc dir amb tota justícia que el premi és seu també, de la Marta i de la Dolores. I per a mi un honor haver estat en la companyia d’autores que admiro.
4. M’han dit que el dia 13 em donaran una placa que durà el meu nom i el d’aquesta Illa fabulosa tota plena de llibres.
Us vull dir que ja sé on la posaré, i serà un lloc principal de casa, on pugui veure-la bé i sempre. Un premi que atorguen els lectors és dels importants. No sóc persona que presumeixi de mèrits de cap mena. No me’ls acabo de creure mai del tot. Però aquest me’l miraré molt, encara que no me l’acabi de creure. I si no us fa res, en presumiré una mica.
5. Vivim temps de molt soroll polític. Escric això mentre a la panxa em bullen algunes angúnies, que potser compartiu: aquest agost desencisat, la convicció que cal poder decidir malgrat tot, la ràbia de veure que alguns ho volen impedir imposant-nos arguments sense solta, la tristor de veure com ataquen un dels meus patrimonis més preuats -la meva llengua, una de les meves dues-.
I enmig de tot això, quines coses, hi ha una gent que creu en els llibres i ho demostra. Necessitem gent com ells. Necessitem cultura, paraules impreses en bon paper, que durin. Els necessitem per pensar, per atacar si cal (amb arguments, és clar), per créixer, per no tenir por als qui pensen, parlen o volen coses diferents. I en veu alta vull reconèixer el favor que aquesta gent em fa i ens fa.
Gratias agere, un altre cop. Tant de bo L’Illa dels llibres fos tot un continent.
Care Santos
27 d’agost de 2014