Amy Stewart reivindica al llibre ‘Botánica para bebedores’ (Salamandra), la importància de la botànica en la elaboració de begudes alcohòliques. De fet, l’autora assegura que ‘tota beguda comença amb una planta’.
‘Botánica para bebedores’ d’Amy Stewart ofereix un repas exhaustiu al voltant d’unes 160 plantes, arbres i fruits que guarden relació i que són indispensables per l’elaboració de begudes.
El vi, el còctel, les cerveses i totes les begudes alcohòliques tenen en la seva essència un component vegetal que les fa úniques.
Ammy Stewart ho coneix molt bé i fruit d’anys d’investigació ens ofereix a ‘Botànica para bebedores’ un bon manual on relaciona el món vegetal amb les begudes. L’autora destaca que el renovat interès per la cocteleria a principis del segle XXI ha permès oferir una àmplia carta de suggerents begudes amb ingredients frescos i locals.
Plantes desconegudes que s’han posat de moda i herbes aromàtiques gairebé oblidades tornen a sorgir amb noves i millorades varietats.
Amy Stewart assegura que els jardiners són els millors mixòlegs i el que aconsegueixen conrear a les seves terres poden sorgir milers de còctels.
Per aquest motiu i per facilitar-nos la feina ens aconsella visitar els vivers que tinguem més a prop de casa o sí tenim lloc i temps, siguem nosaltres mateixos qui fem de jardiners.
Un dels objectius del llibre és ‘oferir una perspectiva alcohòlica de les plantes i fer una mica d’història, horticultura i oferir algun consell per aquelles persones que decideixin cultivar-les’. Assegura Stewart.
El llibre comença explicant el tipus de plantes que convertim directament en alcohol; com el raïm o les pomes, la civada o l’arròs, la canya de sucre o el blat. Amb l’ajut del llevat es poden convertir en alcohol.
Després les begudes com la ginebra s’aromatitzen amb una gran varietat d’herbes o fruites que s’afegeixen durant la destil·lació o d’altres just en el moment de l’embotellament.
L’autora ens recorda que un cop l’ampolla de la beguda arriba al bar o a casa requereix la participació d’una tercera gama de plantes o ingredients com poden ser la menta, la llimona.
La tercera part del llibre inclou consells per cultivar herbes aromàtiques com l’alfàbrega,
la Maria Lluïsa, el fonoll, menta que és indispensable per fer qualsevol tipus de mojito però també cal recordar la sàlvia, la farigola o el romaní. O flors com l’espígol que ens podria servir per fer un Martini d’espígol,
Fruites i verdures com els cogombres, el tomàquets, meló, pinya poden servir per aromatitzar un còctel.
Cirerers, llimoners, tarongers o magraners poden ser uns bons aliats amb l’objectiu de revitalitzar la beguda amb suc fresc i de temporada produït en el nostre propi hort.
O l’avellana també forma part de licors com el Frangelico o el Fratello que barregen el sabor d’avellanes dolces amb altres espècies com la vainilla o la xocolata.
DESMUNTANT MITES DE LES BEGUDES
Amy Stewart s’encarrega de desmuntar alguns mites al voltant de determinades begudes.
Sempre ens han dit que el Sake cal beure’l calent, però en realitat el bon sake, mai s’ha de servir a altes temperatures. En moltes ocasions per dissimular la baixa qualitat se serveix calent, però avui en dia amb les tècniques de fermentació s’obtenen millors begudes i per tant es pot sevir fins i tot fred.
Un altre mite és beure tequila amb sal i llimona, per Amy Stewart aquesta tradició és innecessària perquè aquests ingredients el que fan és dissimular el sabor d’un tequila la mala qualitat.
Segurament que haurem vist en alguna ocasió una ampolla de mescal amb un cuc, concretament una Hypopta agavis. Per Stewart aquesta combinació és un truc publicitari com també ho és altres begudes com el Mula Moscow que barreja vodka amb cervesa de gingebre i que la tradició recomana servir-la amb una gerra de coure.
L’origen d’aquesta combinació no és més que treure sortida a una cervesa feta amb gingebre que no tenia gaudia de gaire popularitat i que un distribuïdor de vodka i un bàrman en van inventar. Sobre servir la beguda en una gerra de coure, casualitats o no, la xicota del bàrman es dedicava a fer aquest tipus de recipients.
‘Botánica para bebedores’ també parla del gintònic, una beguda molt popular avui en dia i que ha permès gaudir d’una àmplia varietat de ginebres com la Old Tom, la destil·lada, la genever o la London passant per la Plymouth. Però també inclou receptes de còctels i begudes clàssiques com el còctel de cava, negroni, mojito, Manhattan, tequila sunrise o el cafè irlandès, que podrem fer-nos a casa si seguim atentament els passos.
Com diu Amy Stewat ‘tota beguda comença amb una planta’.
