La guanyadora del Premi Carles Riba de Poesia per “Tan bonica i tirana”, va destacar per oferir un discurs directe i punyent en el lliurament dels Premis de la Nit de Santa Llúcia.
El 66è Premi Carles Riba ha premiat l’obra “Tan bonica i tirana” de Blanca Llum Vidal. L’autora escriu segons assenyala Òmnium Cultural, un llibre de capes, contradictori i salvatge, emancipador i despietat, d’una ambigüitat radical, tan transparent com obscur i tan bonic com tirà. “El que m’agradaria proposar-vos és que aquesta festa sigui mitja festa, perquè en les meitats no hi ha exaltacions, ni dogmes, ni absoluts”, ha destacat l’autora, en un discurs en què ha posat en valor la literatura “a la celebració d’aquest art de l’escriure, d’aquest artefacte polític i d’aquest art del llegir que és la Literatura i, tanmateix, tot i aquest acte feliç que té una història magnífica, hi ha l’evidència, la realitat de més enllà de la lletra i un present més aviat devasta”.
Malgrat això, ha recordat que “no hi ha ni un poema que eviti especular amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge, que impedeixi perpetrar un desnonament exprés i sistèmic o que faci del planeta un lloc habitable i no un mercat i no un infern i no una trituradora de solidaritat i de vida”
Blanca Llum Vidal ha estat directa quan ha afirmat “no hi ha cap novel·la que aturi la guerra i que imposi un alto al foc permanent, el pas imparable d’ajuda humanitària i la necessitat de reconèixer els altres, els diferents, els que ara neixen i els que se’n van.”
També ha recordat els efectes de la Dana al País Valencià “no hi ha aforisme que assenyali prou bé la gestió criminal d’un desastre climàtic i la vergonya d’una monarquia que fa propaganda en la ruïna i el fang” Avui som aquí i no hi ha ni un sol conte que reverteixi la creació de misèria, el sadisme social, el ritme d’un món convertit en un abocador i en un instrument de tortura i una economia que ofega, que exclou i que mata”. Per què “la literatura no evita el desastre de la vida material, no fa sobreviure cap bosc, no guareix la violència marcada en els cossos ni repara la desigualtat que s’estén com un fong. I com que la literatura és una cosa alliberadora i preciosa que remou i canvia i que enlaira i acull, però que no impossibilita del tot i per sempre les temptacions totalitàries, a més d’agrair-vos aquest reconeixement i aquest impuls a no parar i a seguir escrivint per amor a la brega”
Blanca Llum Vidal finalitzava el discurs fent una proposta “el que m’agradaria és proposar-vos que aquesta festa sigui mitja festa perquè entenc que en les meitats no hi ha exaltacions ni dogmes ni absoluts i perquè entenc que en les meitats hi cap el dubte, la crítica, la pregunta, l’esquerda, l’ambigüitat del desig, la contradicció dels orígens, la memòria diversa, allò més sofisticat i salvatge dels somnis, el futur que no es tanca, l’amor que no estreny i la paraula més lliure”
Blanca Llum Vidal i Carrasco é sportam editora i traductora. Ha publicat La cabra que hi havia (2009), Nosaltres i tu (2011), Homes i ocells (2012) i Visca! (2013), Amor a la brega. Lleida (2018) i La princesa sou vós. Barcelona (2022).
