Caterina Cortès analitza el còmic Barri Llunyà del japonès Jiro Taniguchi.
Jiro Taniguchi és un dels autors més importants del còmic japonès actual, amb nombrosos premis guanyats al llarg de la seva carrera com a dibuixant.
La majoria de les obres de Jiro Taniguchi transmeten nostàlgia, tendresa, tristesa, esperança… També a “Barri llunyà” que ha rebut molt bones crítiques tant per part dels mateixos crítics com del públic.
El protagonista de la història és un home de quaranta-vuit anys, casat i amb filles, que un dia, després d’un viatge de negocis i abans d’arribar a casa seva, decideix fer una breu aturada a la seva ciutat natal i visitar la tomba de la seva mare. És en aquest moment que voldria poder tornar al passat, quan era petit, per tenir l’oportunitat de canviar certs fets i mirar de comprendre’n d’altres que malgrat el pas dels anys encara no entén, com per què el seu pare els va abandonar quan ell tenia catorze anys. El desig li és concedit i l’home retorna a l’època de la seva adolescència amb un cos d’adolescent retrobant-se de nou amb els seus pares abans de la separació, la seva padrina i els companys de classe que no havia tornat a veure més.
Llevant l’únic detall fantàstic de la narració de retrocedir en el temps que sembla ciència-ficció, la història transcorre de manera realista. Aquest llibre de Taniguchi és preciós, agradable, i segur que també satisfarà a tots aquells que no estan acostumats a llegir còmics. “Barri llunyà” emociona.
