L’escriptora sueca s’acomiada del seu personatge amb “Els pecats dels pares”, el sisè i últim lliurament de la sèrie.
Asa Larsson s’acomiada de Rebecka Martinson en una carta final en forma d’epíleg on diu “Jo et vaig crear. I després em vas crear tu a mi. Ens has alimentat a mi als meus fills, m’has donat unes amistats i unes relacions que no hauria somiat mai que tindria quan vaig començar a escriure sobre tu”. L’escriptora sueca mostra el seu agraïment “gràcies per tot aquest temps, Rebecka, noia. Gràcies per ser tan tenaç. Per no deixar-ho córrer, i mira que t’he fet la punyeta de vegades. La teva tossuderia ha estat alhora la teva força i la teva feblesa, i jo m’he aficionat a les teves rareses, la teva meticulositat, la teva habilitat amb els animals i amb els ancians, i la teva capacitat de construir relacions profundes i una vida molt bonica encara que tu mateixa t’hagis sentit tan malaurada. Una vida amb massa pèrdues. Igualment pot funcionar”.
Han passat nou anys de la publicació de “El sacrifici a Moloc”, la darrera novel·la. Una espera massa llarga pels seguidors de l’escriptora sueca, que amb humor assegura que durant tot aquest temps no he estat en un centre de rehabilitació ni cap lloc semblant”.
DEIXAR-HO TOT PER FOMENTAR LA LECTURA ENTRE ELS JOVES
Quan ja havia iniciat l’escriptura de la novel·la “Els pecats dels pares” (Columna/ Seix Barral) confessa “em vaig adonar que el meu fill amb onze anys deixat em vaig preguntar per què”.
Buscant les causes va parlar també amb els amics del seu fill “Em vaig interessar en el fet de com nens de la seva edat de cop i volta deixen de llegir”. Llavors, Larsson va “pensar que calien publicar llibres de literatura infantil especialment dirigits a nens de la seva edat. Durant aquest temps he escrit de llibres de la sèrie infantil PAX i també he escrit per a la televisió”.
Quan va iniciar la sèrie, ara fa una vintena d’anys “No tenia cap esquema quan vaig començar a escriure, però em vaig plantejar el següent: escriure el primer llibre i pensar que si em publicaven la novel·la, llavors escriuria els sis llibres de la sèrie”. Per contra “Si no em publicaven el primer, llavors escriuria tres i després dels tres, tiraria la tovallola”. Assegura ser una dona de paraula i per aquest motiu finalment ha escrit sis novel·les “Només sis novel·les!! No m’hauria imaginat mai escriure sis novel·les en vint anys”.
KIRUNA, UNA POBLACIÓ AL NORD DE SUÈCIA AMENAÇADA D’ESFONDRAR-SE PER UNA MINA SUBTERRÀNIA
Les novel·les d’Asa Larsson destaquen per la seva duresa i estan ambientades al nord de Suècia a Kiruna un indret situat a 145 quilòmetres al nord del Cercle Polar Àrtic i amb prou feines té 20.000 habitants. L’autora assenyala “Jo vinc de Kiruna, una petita població minera al nord de Suècia que ara s’ha de traslladar de lloc pels problemes i l’amenaça d’esfondrament que provoca una mina subterrània”. Larson “volia escriure sobre això i plasmar-ho a la novel·la, i tot aquest procés no havia començat fa deu anys”.
A “Els pecats dels pares”, Rebecka Martinsson haurà d’aclarir el que en principi és un cas d’assassinat antic. Al metge forense Lars Pohjanen li queden poques setmanes de vida quan demana a la Rebecka Martinsson que investigui un assassinat que va tenir lloc fa cinquanta anys: el pare d’un famós boxejador suec va desaparèixer sense deixar rastre l’any 1962 i ara n’acaben de trobar el cos dins un congelador en una granja remota.
Ella accepta a desgrat, però el que havia de ser un favor a un amic s’acaba convertint en una investigació complicada en què es veu implicat el gran capo del crim organitzat de la ciutat en un moment en què Kiruna està sent demolida i traslladada uns quilòmetres més enllà a causa de la mina que ha estat devorant la població des de sota i que l’exposa ara a interessos dubtosos.
“REBECKA M’HA DONAT LITERALMENT DE MENJAR DURANT ELS DARRERS VINT ANYS”
Amb “Els pecats dels pares” (Columna /Seix Barral), Larsson recupera a Rebecka Martinsson, el personatge que l’ha fet popular i li ha permès escriure el seu nom entre els autors importants del gènere negre nòrdic. Recuperar el personatge de Rebecka Martinson “ha estat com intentar reviure un matrimoni mig mort i ho he encarat amb alegria i ha estat finalment un plaer tornar a ella”. Els nou anys d’absència del seu personatge a les llibreries no ha suposat un trauma per l’escriptora sueca “Estic satisfeta que hagi passat temps, perquè jo ja soc més gran, i he madurat alhora d’enfrontar-me de nou a Rebecka”.
Sense aquesta pausa “Penso que una història d’amor com la de Ragnhild i el boxejador Borge, és una cosa que jo no hauria pogut escriure fa deu anys. Impossible”. Assegura que “He evolucionat, ja no tinc els meus fills vivint a casa i encaro la segona meitat de la meva vida”. Per Larsson aquest fet “et canvia i et fa sentir més a prop d’alguns personatges, especialment dels que es troben en la seva maduresa.”
Sobre els personatges de l’advocada confessa que “Rebecka m’ha donat literalment de menjar durant els darrers vint anys i jo he estat en permanent diàleg amb ella durant vint anys. Evidentment que ella m’ha canviat la vida”.
Sense cap pla i sense consells de com havia de crear els personatges de les seves novel·les va inciar-se com a escriptora “Molta gent que comença a escriure, li donen el consell que han de conèixer molt a fons el seu personatge abans de començar a escriure. Ho has de saber tot sobre ell”. Un consell que afirma que mai li van donar, un fet que agraeix “Quan vaig crear a Rebecka ja sabia que els seus pares havien mort, encara que no sabia com, però vaig pensar que ja m’ho explicaria ella algun dia”. Precisament amb “Els pecats dels pares” afirma “he descobert la història de la seva mare al mateix temps que ella, quan aconsegueix tancar el cercle i resolt el puzle familiar”. Recorda que “M’agrada pensar com la història dels nostres pares, avis i el passat familiar, ens dona forma com a éssers humans i aquest fet l’he volgut traslladar a la novel·la.”
“ESPERO PACIENTMENT QUE M’ARRIBI UNA BONA HISTÒRIA”
Sobre els plans de futur d’Asa Larsson “Tant de bo sabés que faré a partir d’ara i pogués respondre a la pregunta. Aquest serà per mi el projecte de la llibertat perquè he encaminat tota la meva vida aquí i sabia que arribaria aquest moment en què els nois no viurien a casa i marxarien. També que la meva ciutat de Kiruna viuria l’amenaça d’un esfondrament per l’amenaça d’una mina i jo acabaria d’escriure les sis novel·les de la sèrie”. Assegura que “Ara em sento lliure, és un privilegi sentir aquesta llibertat, però també bé acompanyada de certa inseguretat i ansietat. Estic esperant pacientment que arribi una bona història i com m’ho puc permetre m’espero aquest moment”.
El que si afirma és la ubicació de les seves futures novel·les “Estic molt arrelada amb el nord de suècia i, per tant, continuaré”.
Asa Larsson va debutar amb Aurora boreal (2009) per continuar amb Sang vessada (2010), El camí fosc (2011), Fins que passi la teva fúria (2012) i El sacrifici a Moloc (2013).
El nom de la protagonista per Rebecka Martinson, és un homenatge a Martin Beck, el policia creat pel matrimoni Maj Sjowall i Per Whaloo. Per Larsson “Sjowall i Whaloo són els pares de la novel·la negra a Suècia. Sense ells no escriuríem com ho fem actualment. Per mi era una manera de mostrar-los respecte i donar-los les gràcies per tot el que van fer.”
Asa Larsson i Rebecka Martinson han compartit professió i totes dues són advocades, però tenen altres elements comuns “Jo vinc del nord de Suècia com ella i compartim una sensació de ser considerades com un ciutadà de segona pel simple fet d’haver nascut i viscut al nord” afirmava fa uns anys en una entrevista concedida a L’Illa dels Llibres.
Han passat gairebé deu anys de la publicació de la darrera novel·la d’Asa Larsson, segurament per la propera obra, els lectors de l’escriptora sueca no hauran d’esperat tn de temps.
