Antonio Manzini, l’alumne avantatjat d’Andrea Camilleri

L’escriptor italià ha publicat ‘7-7-2007’, el cinquè lliurament de la sèrie protagonitzada per Rocco Schiavone.

Amb només cinc novel·les, el nom d’Antonio Manzini ja forma part de la literatura negra italiana. Gràcies al personatge del viceqüestor Rocco Shiavone, Manzini ha demostrat la seva vàlua amb les novel·les ‘Pista negra’, ‘La costella d’Adam’, ‘Temps boig’, ‘Sol de maig’ i ‘7-7-2007’, totes publicades a l’editorial Salamandra i traduïdes al català per Anna Cassasas.

Manzini a més d’escriptor és actor i ha destacat com a director d’obres de teatre i cinema. Va ser alumne del també escriptor Andrea Camilleri a l’Accademia Nazionale d’Arte Drammatica, de qui en guarda un bon record i amb qui va protagonitzar algunes obres teatrals dirigides pel creador del personatge de Savio Montalbano.
Amb aquests antecedents i la bona acollida entre els lectors, de les seves novel·les, ja qui el considera com el successor d’Andrea Camilleri, però haurem d’esperar un temps per saber si finalment aquesta afirmació es fa realitat.
De moment, els lectors fan costat a Manzini i al seu personatge de Rocco Shiavone, i la decisió de deixar la seva feina com a actor al cinema i a la televisió, per dedicar-se a la literatura, sembla haver estat encertada.

Tot i debutar com a escriptor l’any 2005 amb Sangue marcio, la primera novel·la al català i al castellà va ser ‘Pista negra’ l’any 2015.

Publicada a itàlia l’any 2013, ‘Pista negra’ és la primera novel·la protagonitzada per Rocco Shiavone. A conseqüència d’un tèrbol incident amb el fill d’un polític poderós, Rocco Schiavone, viceqüestor de la policia de Roma, és «desterrat» i enviat a la vall d’Aosta, als Alps italians. Allunyat de la seva estimada Roma, Schiavone, passarà de la calor de Roma a la vall freda d’Aosta. Aquest ‘exili’ forçat servirà per mostrar les diferències entre el nord i el sud d’Itàlia de la mà de Rocco Schiavone.

ROCCO SCHIAVONE, UN PERSONATGE MALCARAT

Amb característic mal humor, el personatge de Manzini aconsegueix atrapar al lector malgrat el seu caràcter i les seves formes d’actuar, en ocasions poc convencionals.
En paraules d’Andrea Camilleri es tracta d’un ‘ personatge extraordinari’ que anirem coneixent més detalls de la seva vida a cada novel·la, marcada per un passat fosc.

Sobre el personatge, Manzini assegurava en una entrevista que ‘ Rocco va néixer en el Trastevere en els seixanta, quan no hi havia turistes i en canvi es produïen homicidis. Els seus amics s’han convertit en lladres o camells, i ell es va fer policia.’ Per l’autor italià ‘Volia que fos un home ple de defectes i èticament incorrecte, però que tingués la seva pròpia moral enfront de les injustícies comeses amb els més febles, i que té, malgrat no agradar-li res el seu treball, una òptima intuïció investigadora’. En definitiva, ‘volia un personatge fora dels esquemes, que m’alliberés de la gàbia del políticament correcte que haig de respectar quan escric per a les sèries de televisió. Algú amb qui el lector simpatitzi, malgrat els seus errors’.

LES TOCADES DE COLLONS DE ROCCO SCHIAVONE

Rocco Schiavone té una personalíssima escala de valoració de les tocades de collons del dia a dia. Una escala que comença amb el sisè grau i tot el relacionat amb les obligacions domèstiques: encàrrecs, lampistes, lloguers…

En el setè estan els centres comercials, les oficines de correus, els laboratoris d’anàlisis, els metges en general, especialment els dentistes, i, per acabar, els sopars de treball i els parents.

El vuitè grau inclou, en primer lloc, parlar en públic, seguit dels tràmits burocràtics de treball, el teatre i informar a caps superiors i jutges.

En el novè figuraven els estancs tancats, els bars sense gelats Algida, trobar-se amb algú que li deixés anar rotllos interminables i, sobretot, les vigilàncies amb agents que no es dutxaven.

Finalment, en el desè grau, la mare de totes les tocades de collons: haver de treballar en un nou cas

‘7-7-2007’ RETORN AL PASSAT

A ‘7-7-2007’ el viceqüestor Schiavone ha d’investigar la mort de dos estudiants de Dret, assassinats amb tanta violència que tot fa pensar que es tracta d’una venjança. Després de setmanes d’estar investigant, en Rocco aconsegueix destapar les connexions internacionals d’una xarxa de narcotraficants i obté prou informació per interceptar un carregament de droga.

Es tracta de la novel·la més personal de Schiavone on coneixerem més detalls de Marina, la seva dona que va morir fa uns 10 anys en unes circumstàncies que Manzini narra a ‘7-7-2007’ i que el protagonista arrossega novel·la a novel·la.

Malgrat estar situada bona part de la novel·la a Roma, ‘7-7-2007’ torna a la part final als passatges de la vall d’Aosta.

Com és habitual en Manzini, l’humor o millor dit, la ironia forma part dels grans al·licients de les seves novel·les on destaquen uns bons diàlegs i un personatge cridat a fer història.