L’escriptora mallorquina ha estat guardonada amb el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Omnium Cultural ha fet públic el nom del guanyador del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que lliura cada any a persones que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
L’edició 2022 la guanyadora ha estat l’escriptora mallorquina Antònia Vicens per ser una “amant de les paraules, una de les màximes exponents de la potència literària dels Països Catalans, i una dona que ens recorda la importància de la nació completa, l’estima pel territori i el seu paisatge i la lluita pels ideals”, segons ha destacat l’actual president d’Òmnium, Xavier Antich. El president d’Omnium ha afegit: “Avui Antònia Vicens és un referent, també per a les generacions més joves, i una valor incontestable de la literatura catalana més lliure i més crítica”.
Antònia Vicens rebrà el guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament que tindrà lloc la primera quinzena de juny.
Antònia Vicens ha assegurat que estar “totalment aclaparada per aquest premi”, i ha considerat que “la lliga amb un estrany compromís amb les paraules” que tant estima: “Les que m’han donat passió, llibertat i rebel·lia”. “De petita en col·leccionava, de paraules, creia que si en tenia moltes, entendria el dolor de totes les coses. Eren paraules en la suor i en la sang de la terra”. Vicens ha explicat que fa 60 anys, a l’escola no els ensenyaven a escriure ni a llegir en català: “Era una llengua de carrer, de feina i no tenia cap prestigi”. Per això ha volgut agrair la feina feta per Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear amb les seves classes de català, on ella mateixa va assistir com a alumna: “El català ara té el prestigi que li toca i s’ha obert camins, es tradueix molt, però sempre està perseguit o acorralat, obligant-nos a viure en l’aguait de cada batalla, perquè saben que si ens fereixen la llengua, ens sagna l’ànima”.
Vicens ha afirmat que “és un honor estar al costat” de totes les guardonades amb el Premi d’Honor que, com Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Maria Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó, Marta Pessarrodona i Maria Barbal, l’han precedit, i ha volgut tenir un record per la pau: “Cal cridar per la pau i per la falta moral dels estat, i fer un crit per la rebel·lia”.
Antònia Vicens, nascuda a Santanyí, 1941, compta amb una extensa obra publicada al llarg de la seva vida que inclou novel·la, poesia poesia, narrativa breu, contes per a joves i textos periodístics. Va publicar la primera obra, Banc de fusta, amb 25 anys. Un any després guanya el prestigiós Premi Sant Jordi de Novel·la amb 39º a l’ombra.
La primera incursió al gènere poètic és al 2009, amb la publicació del recull Lovely. El seguirà Sota el paraigua el crit., i Fred als ulls, de 2015, que rep el clam unànime de la crítica. El recull Tots els cavalls rep el premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de l’Associació al millor poemari de l’any en llengua catalana. El 2017 rep l’encàrrec d’escriure el poema oficial per al Dia Mundial de la Poesia de la Institució de les Lletres Catalanes, que es tradueix a 20 llengües. El 2020 publica Pare què fem amb la mare morta.
El veredicte del jurat
El jurat ha decidit atorgar el Premi d’Honor a Antònia Vicens per “la solidesa de la seva obra literària i la innovació en la recerca d’una veu narrativa”, que “ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”. Així mateix, ha destacat “el seu compromís amb la llengua i el seu activisme”, que es veu en “l’inconformisme que passa per treballar la veu literària al llarg de la vida”, així com per la “capacitat de cultivar la llengua en edats tardanes des de diferents gèneres”, un fet que ha teixit la seva trajectòria. El jurat també ha posat en valor “la creació d’una veu en constant experimentació, en la qual es reconeixen les generacions més joves de poetes”.
