Anna Moner guanya el Ciutat d’Alzira de Novel·la amb ‘La mirada de vidre’

L’autora tracta temes relacionats amb l’ocultisme i investigacions científiques poc ortodoxes

Ambientada en la Barcelona dels inicis del segle xx, ‘La mirada de vidre’  d’Anna Moner explica una història què s’entremesclen l’ocultisme i les investigacions científiques poc ortodoxes, i que revela l’interés de l’autora per temes com la fotografia clínica i la fotografia espiritista, el devastador món de les addiccions, l’ús terapèutic i artístic de l’electricitat, l’anàlisi de l’expressió facial, la sensibilitat tàctil o el poder de la mirada, entre d’altres.

La narració transcorre en dos períodes diferents segons ha destacat l’autora ‘’el temps present de la narració, que correspon als anys 1904-1905, l’època en què el fotògraf Roger Queralt col·labora amb Madame Babinski, una mèdium de Gràcia, a Barcelona; i el 1898, quan va treballar amb el doctor Robert Isaac al sanatori de Sant Gervasi’’.

ARGUMENT DE LA NOVEL·LA

La tardor del 1904, la manca de diners per poder costejar l’addicció a la morfina obliga Roger Queralt, un fotògraf de tècnica depurada i mans destres, malgrat els estralls físics i psicològics que li ha provocat la droga, a acceptar la peculiar oferta de Madame Babinski, una popular mèdium que pretén ampliar el negoci amb la realització de fotografies d’esperits al seu gabinet de la plaça del Campanar, al barri de Gràcia de Barcelona. Tanmateix, ni la ingesta contínua de morfina i altres estupefaents ni aquesta ocupació insòlita aconseguiran esborrar de la ment de Queralt les experiències viscudes a l’estudi fotogràfic del sanatori de Sant Gervasi.

Allà va treballar l’any 1898 a les ordres del doctor Robert Isaac, un prestigiós especialista en malalties del sistema nerviós posseïdor, a més, d’una singular ambició artística. Tampoc no pot oblidar la Valquíria, una jove interna del centre convertida en la joguina predilecta del metge.

Anna Moner s’endú els 16.000 euros de dotació econòmica del premi amb una novel·la que segons paraules de l’autora ‘’aborda les pràctiques mèdiques i artístiques que, a finals del segle XIX i principis del XX, contribuïren a bastir la imatge de la dona que en bona mesura encara perdura en l’actualitat”. Assenyala que la mirada clínica masculina ”es va dedicar a burxar les interioritats orgàniques femenines en un intent de desxifrar el que fins llavors era un text enigmàtic i impenetrable per al discurs científic. Alhora, la mirada artística s’encarregava de generar una imatge idealitzada, perfecta i inassolible, plena de misteri. Aquest procés complex i subtil al mateix temps s’observa a través dels ulls atònits i desconcertats d’un jove fotògraf’’

Anna Moner és autora d’una dotzena de relats en reculls diversos, les novel·les Les mans de la deixebla (Premi Enric Valor 2010), El retorn de l’Hongarès (Premi Alfons el Magnànim 2014, Premi Túria 2015 i Drac de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i del diari cultural Núvol) i Gabinet de curiositats (Premi de la Crítica al millor assaig 2016).