La novel·la ‘El cònsol de Barcelona’ ha estat guardonada amb el Premi Nèstor Luján 2019 de novel·la històrica
Andreu Claret és autor de les novel·les ‘El secret del brigadista’, i ‘Venjança’. Ara suma el premi Nèstor Luján amb ‘El cònsol de Barcelona’, novel·la que estarà a les llibreries a partir del 19 de juny.
La novel·la se situa a Barcelona entre 1936 i 1937 i està protagonitzada per Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic a Barcelona, que Stalin va afusellar
‘El cònsol de Barcelona’ (Columna) narra el moment en què Vladimir Antónov-Ovséienko, antiga glòria de la Revolució d’Octubre, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana, però també d’aplacar els anarquistes de la CNT i perseguir els trotskistes del POUM. Però el vell bolxevic decideix que, per actuar amb seny i diplomàcia, és necessari comprendre el difícil joc de les esquerres a Catalunya.
En els reports als seus superiors, el cònsol defensa la necessitat d’estrènyer relacions amb el govern de la República i unir esforços per fer front al feixisme; així és com s’interessa pels anarquistes i estableix grans complicitats amb Lluís Companys. Però aquests acostaments diplomàtics que per a ell seran motiu d’orgull, se li giraran en contra, ja que despertaran les suspicàcies entre els seus adversaris.
La novel·la ha suposat per l’autor ‘per a un fill de l’exili republicà com jo, un viatge d’anada i tornada a l’any 1937, que va ser l’any de tots els disbarats i totes les contradiccions. La guerra va arribar a Barcelona, amb els primers bombardeigs de l’aviació feixista italiana i els primer refugiats.’’
Assenyala que ‘ Al maig del 1937, els carrers de la ciutat van ser escenari d’una guerra dins la guerra, amb un enfrontament entre les esquerres que va deixar més de cinc-cents morts i mil ferits.’’
Andreu Claret comenta el període històric convuls ‘Manuel Azaña vivia al Parc de la Ciutadella i Juan Negrín va traslladar el govern al Palau Reial de Pedralbes a finals d’any. En aquestes circumstàncies, Lluís Companys estava més aïllat que mai, desballestat per la divisió i les conspiracions dels seus i per la desconsideració amb què el tractaven les autoritats estatals. Mentre Barcelona s’enfosquia, Moscou engegava obres gegantines que transformarien la ciutat, i seguien els processos contra ‘enemics del poble’, els conegut bolxevics de la primera hora perseguits per Stalin, i es desfermava una repressió que duria al gulag o a l’execució a centenars de milers de persones.’’
L’arribada a Barcelona de Vladimir Antónov-Ovséienko, a finals del 1936, per exercir de cònsol soviètic segons Claret ‘’va aguditzar totes aquestes contradiccions. Ajudant la rereguarda, i fent amistat amb Companys, va esdevenir el més popular de tots els diplomàtics establerts a Barcelona, però també va desplegar els aspectes més tenebrosos de l’agenda russa, controlant els anarquistes de la FAI i perseguint els trotskistes del POUM. Quan es va adonar de la hipocresia de Stalin era massa tard, perquè el van cridar a Moscou, amb la seva dona, on va ser afusellat com tants altres.
En el moment d’escriure la novel·la, l’autor afirma que ‘Durant aquest viatge d’anada i tornada, he estat guiat per allò que sempre deia el meu pare: “la guerra no la va guanyar Franco, sinó que la vam perdre els republicans”. I he tornat a meditar sobre el mal irreparable que l’estalinisme va fer a la causa del socialisme’’
Convocat per Columna Edicions, es va crear el 1997, dos anys després de la mort de l’autor que hi dóna nom.
En edicions anteriors, han estat guardonats Jordi Sierra i Fabra, Martí Gironell, Núria Esponellà, Tània Juste, Xuio R. Trigo, David Martí..
Andreu Claret Serra ha guanyat el premi d’enguany per unanimitat del jurat format per Jaume Sobrequés, Ti Lujan, Maria Carme Roca, Vicent Sanchis i Glòria Gasch.
