Partint de les obres hidroelèctriques de la Vall de Cardós durant els anys 60, Ramon Solsona ofereix una novel·la molt ambiciosa.
Ramon Solsona ha anat més enllà de la novel·la tradicional i amb ‘Allò que va passar a Cardós’ ha explorat nous terrenys que podrien aproximar-se al documental literari o a la crònica d’uns fets en format de novel·la. Com una mena gran trencaclosques, l’autor va encaixant les peces amb unes històries que s’entrecreuen que ens ofereix una novel·la amb dosos d’intriga, història i també amb alguns elements romàntics.
Partint de les obres hidroelèctriques de la Vall de Cardós durant els anys 60 centren bona part de la novel·la, però Ramon Solsona va molt més enllà i aprofita aquests fets, per oferir-nos un retrat de l’època amb una galeria de personatges que van des dels mateixos treballadors de l’obra a guàrdies civils, mossens i periodistes. Personatges que formen part de la microhistòria i que ens permeten conèixer amb els seus testimonis el dia a dia d’una època.
Tota gran obra comportava canvis i moviments demogràfics i la vall de Cardós no en va ser una excepció a la dècada dels 60 del segle XX. Molts dels treballadors que van participar en la construcció provenien d’Andalusia i Extremadura i normalment vivien en campaments adaptats en condicions molt dures.
Les poblacions de la Vall del Cardós van deixar enrere el silenci i la tranquil·litat per experimentar un gran canvi, amb una anada i vinguda de treballadors que en algunes ocasions, tal com s’explica a la novel·la, ignoraven el seu destí, tot pensat que anirien a treballar a Barcelona. Molts dels treballadors van acabar anys després en la construcció de la central nuclear d’Ascó.
Un dels personatges de la novel·la, la periodista Maria Emilia Catarineu , defineix aquella situació com el Far West ‘ durant uns anys el Pallars Jussà va ser el Far West. Com aquelles caravanes de les pel·lícules que van a l’oest a buscar bones pastures i mines d’or, la gent venia en massa atreta per les obres hidroelèctriques de la companya Barcelona Traction, Light amb Power…’.
La màxima afluència de treballadors va ser l’any 1965 amb 2.500 persones però es calcula que entre 20.000 i 25.000 persones hi van participar en la construcció dels més de 50 km de galeries subterrànies i centrals hidroelèctriques que servirien per connectar per mitjà de canalitzacions en els interiors de les muntanyes l’aigua dels llacs dels Pirineus per proveir d’aigua a les centrals hidroelèctriques.
Molts d’aquests detalls els coneixem gràcies als articles periodístics que apareixen a la novel·la intercalats amb d’altres on una galeria de personatges narren el dia a dia a la Vall de Cardós i recorden els fets que van succeir l’any 1965 amb l’assassinat d’un guàrdia civil.
El personatge de la periodista María Emilia Catarineu, reconstruirà aquells fets oferint un relat situat en l’actualitat i l’any 1965. Malgrat comptar amb un assassinat inicial amb un crim passional que comet el topògraf Santi Vallory enamorat de la Rossita una hostalera del poble, ‘Allò que va passar a Cardós’ no es tracta d’una novel·la negra, però gira al voltant del que va succeir una nit on una nevada va cobrir de blanc la població de Noguera i es va llevar amb la notícia de la mort d’un guàrdia civil.
‘Allò que va passar a Cardós tampoc oblida altres qüestions referents al contraban i l’estraperlo amb guàrdies civils implicats i corruptes o una església rància encapçalada per mossèn Antonio que cada vegada més, va perdent força entre la societat. O els germans Dinamita amb forts ideals comunistes que encara lluiten en contra de la dictadura i a favor de la llibertat.
‘Allò que va passar a Cardós’ és la novel·la sobre un gran projecte però també el retrat d’una època plena de canvis.