L’editor de la col·lecció dedicada a la novel·la negra en català del segell Alrevés fa balanç dels 10 anys i presenta els nous projectes editorials.
El balanç dels deu anys de Crims.cat és positiu i les xifres així ho demostren amb els 65 títols publicats en una dècada amb autors com Andreu Martín, Sara Bilotti, Sebastià Bennasar, Jordi Cervera, Flavio Soriga, Massimo Carlotto, Llort, Franck Bouysse, Jordi de Manuel i X. R. Trigo.
La col·lecció dirigida per Àlex Martín i Ilya Pérdigo com a editor, va ser creada ara fa deu anys per omplir el buit de col·leccions de novel·la en català
-Una reunió d’amics a l’antiga llibreria Negra i Criminal va ser el desencadenant de tot. Què recorda d’aquella trobada?
El projecte va néixer en part gràcies a aquesta trobada. Recordo que hi havia en Jordi Canal, l’Anna Maria Villalonga, en Rafael Vallbona, el Paco Camarasa i l’equip d’Alrevés. Allà fent unes quantes cerveses -tot sigui dit- vam comentar que un país com el nostre no podia ser que no hi hagués cap col·lecció de novel·la negra i policíaca. Que històricament havíem tingut “La cua de palla” d’Edicions 62 i “La Negra” de La Magrana i que calia crear-ne una. Allà vam decidir com seria el disseny de “crims.cat”. I sí, va néixer d’un grup d’amics, principalment i amb tovallons per damunt la taula com el contracte del Messi.
-Allà es van escriure els objectius fundacionals de Crims.cat. Amb quins objectius es va crear ara fa 10 anys la col·lecció Crims.cat?.
N’hi ha molts d’objectius però sobretot un de principal. Donar visibilitat als autors catalans i descobrir estrangers que escriuen novel·la negra i policíaca dins d’un catàleg de prestigi. Crec que el gran repte s’ha aconseguit.
-Autors de casa, traduccions i la recuperació de títols clàssics en català formen part de l’ideal de crims.cat.
En primer lloc, calia publicar autors en llengua catalana de tots els indrets, en segon aportar traduccions d’escriptors estrangers a poder ser inèdites en cap llengua de l’Estat i finalment es va decidir incorporar algunes recuperacions de textos per diferents motius, ja sigui per efemèrides, per recuperar alguns noms oblidats del gènere, per temàtiques concretes, etc.
-Heu assolit els propòsits inicials?
No només hem assolit els objectius principals sinó que els hem ultrapassat. Mai ens haguérem imaginat que deu anys després “crims.cat” seria la col·lecció degana del gènere i que igualés gairebé en numeració i anys a les grans col·leccions històriques del país. Ara bé, això implica encara més obligacions. Entre elles, mirar de continuar aquest exitós camí molts anys més, i creu-me, és una gran responsabilitat que assumim des de “crims.cat”.
-En la presentació dels nous projectes de Crims.cat definies la col·lecció com “una col·lecció d’autors, perquè creiem en els nostres autors.
Sí, perquè creiem en ells, evidentment, perquè s’estableix un vincle molt estret a “crims.cat” entre els editors i els autors. Treballem seriosament, de costat i mirem de cuidar el producte (el llibre) de la millor manera. És imprescindible que l’escriptor i nosaltres quedem plenament satisfets de la feina que hem realitzat i això suposa tot un procés gairebé artesanal de producció. És fascinant! I no només amb el llibre sinó també amb l’embolcall com és la coberta i el disseny i tot el procés posterior. Tots els detalls són importants. Nosaltres creiem en els nostres autors i creu-me és la millor manera de fer una col·lecció.
-65 títols publicats en una dècada amb autors com Andreu Martín, Sara Bilotti, Sebastià Bennasar, Jordi Cervera, Flavio Soriga, Massimo Carlotto, Llort, Franck Bouyse, Jordi de Manuel o X. R. Trigo. Us esperàveu arribar als 10 anys així?
Bé, en part sí. Teníem molt clar que calia combinar autors locals amb estrangers de primer nivell. És un autèntic privilegi haver editat els millors escriptors de novel·la negra i policíaca en aquests deu anys. A títol personal, et confesso que em sento un editor afortunat d’haver pogut treballar amb cadascun d’ells. He après molt de tots ells.
-Els precedents d’altres col·leccions de novel·la negra en català com la Cua de palla o la negra de La Magrana no havien superat els 10 anys de vida. Us sentiu alliberats després d’arribar a una dècada de vida?
No ens sentim alliberats, ni pressionats, sinó absolutament satisfets d’haver arribat aquesta efemèride. Sentim que “crims.cat” és el relleu natural de “La cua de palla” d’Ed. 62 i de “La negra” de La Magrana. Ho acceptem amb naturalitat i confiem a poder continuar-la molts anys més, amb molta responsabilitat
-Quina creieu que ha estat la clau de bona acollida de la col·lecció?
Sens dubte, la qualitat literària dels textos. Per a nosaltres són els lectors els que marquen el veritable termòmetre d’una col·lecció. Finalment, tot aquest procés té un receptor i són els lectors. No hi ha res més satisfactori que veure’ls fidels i que comprin cada nou número “crims.cat. Si això succeeix és que la col·lecció funciona.
-En quin moment situem la novel·la negra en català?
En un moment en el qual no s’escriu tanta novel·la negra com ens pensem ni tan bona com ens pensem. Recordo aquella frase premonitòria de Xavier Coma que deia “Barnícese de negro y vendáse como literatura”. Hi ha molts títols que no haurien de publicar-se dins d’un segell de novel·la negra. Esgarrifa, de veritat, però no hi ha cap filtre i molt desconeixement per part de molta gent.
-Darrerament, es parla que bona part de l’èxit de la novel·la negra és gràcies a l’hibridisme amb altres gèneres. Com ho reflectirà Crims.cat?
Ara es parla molt d’hibridismes, però de veritat que això no és pas nou. Fa anys que la narrativa popular combina elements inherents de cadascun dels gèneres i s’interrelacionen entre ells. Exemples els que vulguis com Philip K. Dick o William Gibson. Per tant, crear una col·lecció és acceptar no només els subgèneres que la caracteritzen sinó també les contaminacions. Deia l’escriptor mexicà Paco Ignacio Taibo II que la “novel·la negra era la filla mestissa de la literatura”. Doncs aprofitem tot aquest ventall de possibilitats que ofereix en uns temps on precisament les distopies i la negror estan a l’ordre del dia. No trobes?
-Entre els nous projectes destaca la publicació d’una antologia d’steampunk a cura de Jordi de Manuel. Per què heu escollit l’steampunk?
Si el brillant escriptor Jordi de Manuel (per cert un autor d’hibridismes) i un servidor se’ns va acudir la idea de proposar una antologia steampunk o retrofuturista per tal de fer un revisionisme històric i jugar amb el temps passat en un Barcelona ambientada a principis de segle que va patir una autèntica revolució. La idea prové precisament del primer experiment cyberpunk que ja vam coordinar amb l’escriptora Teresa Solana intitulat “Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics” i que ha tingut una rebuda excepcional. No s’ha fet gairebé res en català i ens hem animat com ho va fer un dia Félix J. Palma en una antologia magnifica en castellà. Per què, no? Innovem, si us plau, perquè de tradicionalismes en la literatura catalana, anem sobrats!
Quan es publicarà i qui formarà part de l’antologia?
Es publicarà el mes de març del 2023. Els implicats no els vull desvetllar, és secret de sumari i de moment forma part del secretisme més absolut. Ara et puc avançar que serà un llibre que gaudirem tots, n’estic segur!
-Quin impuls donarà l’aliança amb l’editorial Sajalín?
Moltíssima. Dos segells independents i de prestigi que uneixen esforços per millorar. El catàleg de Sajalín és brillant i coherent i vam veure que amb la via de recuperacions de “crims.cat” teníem un fil conductor. Si això, li sumem preferències literàries comunes i entenem el mateix per novel·la negra es converteix en una col·laboració entranyable que estic segur donarà moltes alegries als lectors.
-Un dels nous objectius és trobar nous públics amb la creació d’una col·lecció de còmic de gènere negre. Com serà aquesta col·lecció i quins títols en formaran part?
Serà una col·lecció de còmic que oferirà un buit important dins del mercat català. Estem ara mateix amb reunions i decisions que aviat podrem comunicar-vos a tots. Estaríem amb aquell estat que s’anomena “work in progress”, vaja.
Com us veieu d’aquí a deu anys?
No ho sé, de veritat. No anticipem. Anem llibre rere llibre, a poc a poc. Mirarem de continuar treballant. Ja hem fet història amb la col·lecció i ara es tracta de continuar amb empenta per aconseguir més títols i oferir més crims als lectors.
