L’escriptor presenta la nova novel·la “Un país amb el teu nom” on recrea un nou univers literari, però mantenint la seva essència.
Una història d’amistat en plena maduresa és el punt de partida de la nova novel·la de l’autor de títols com “Una mare”, “Un gos” i “Un amor”.
Es tracta d’un nou univers creat per Palomas que manté l’essència de la seva literatura i ho fa tres anys després d’aconseguir el Premi Nadal. L’autor confessa que no ha tingut cap pressió després de rebre el prestigiós guardó, però “Un país amb el teu nom” (Columna /Destino), suposa un canvi amb la creació de nous personatges que formaran part de la família literària de Palomas i els seus lectors i lectores.
UN TÍTOL DE LA NOVEL·LA COM A HOMENATGE A LA SEVA MARE
Alejandro Palomas confessa que sempre té problemes amb els títols de les seves novel·les. La seva idea original era “Un país”, però el va descartar “tal com està el món avui en dia era un títol poc convenient.”, però llavors la seva mare li va suggerir “Un país amb el teu nom”. La resposta va ser que no podia titular el llibre “Alejandro”, però la seva mare va insistir en el fet que el títol havia de ser “Un país amb el teu nom”.
La idea va agradar i va creure que seria interessant dedicar un títol que convida als lectors a posar el seu nom a la novel·la.
Alejandro Palomas ens proposa conèixer a l’Edith i en Jon que són els únics habitants d’un petit poble abandonat. Als 74 anys, l’Edith, publicista jubilada, ocupa l’antiga rectoria juntament amb els seus onze gats. En Jon, cuidador d’elefants al zoo i a punt de fer-ne seixanta, viu a l’antiga escola.
Tot i que al principi no es relacionen, una urgència amb un dels gats servirà perquè l’Edith i en Jon comencin a fer amistat. Un dia, però, la vida se’ls capgira quan la direcció del zoo comunica al Jon que prescindeixen dels seus serveis, fet que coincideix amb dues pertorbadores notícies més: dues granges d’aus s’instal·laran a prop del poble i l’ajuntament convertirà la gran casa del llac en un hotel rural per dinamitzar la zona.
“NO PODIA SEGUIR ESCRIVINT SOBRE UN PLANETA QUE JA NO HI ÉS”
Alejandro Palomas tenia clar que havia de començar un nou univers literari “No podia seguir escrivint sobre un planeta que ja no hi és. De fet, els meus pares van morir al març en vuit dies de diferència”.
Va començar a escriure la novel·la dues setmanes abans que la seva mare emmalaltís per un càncer. Durant els set mesos de patiment, Palomas assegura que “havia de ser una novel·la diferent perquè m’estava preparant per a l’orfandat. No podia continuar escrivint sobre la família de sang i havia de crear una nova família i van aparèixer Jon i Edith.”
L’autor confessa que es tracta de “dos personatges que s’assemblen més al que jo soc ara i que el visc en aquests moments, a més de comptar amb les personalitats que jo voldria rodejar-me, quan la meva mare no hi fos i hagués de crear una família.” Afegeix que “Són la tipologia de personalitat que més desitjo tenir al meu costat en la segona part de la meva vida.”
NOVEL·LA ESCRITA DURANT LA PANDÈMIA SOBRE LES SEGONES OPORTUNITATS
La novel·la va ser escrita durant la pandèmia i malgrat que segons confessa “mai he escrit quan el meu entorn estava malament”, el procés d’escriptura “ha estat com una investigació sobre com jo he cregut que era la millor fórmula de poder sortir-nos d’aquest estrany moment que hem viscut.” No li ha interessat la pandèmia, però si el que succeirà després i “com podia encarar l’orfandat i el pas per la pandèmia i a vegades els moments de recolliment obligat i les catàstrofes són moments per repensar-se i sortir-ne diferent”. La novel·la també parteix de la necessitat “Necessitava convence’m que en realitat, sí podíem sortir millors de la pandèmia i anar a un lloc millor.”
Defineix “Un país amb el teu nom com “una novel·la de segones oportunitats on tots els personatges tenen una segona oportunitat no escollida”. L’Edith i en Jon es mouen per les pàgines de la novel·la de forma reactiva i reaccionen a una petita catàstrofe quan creuen que ja no els passarà res. Un dels missatges que voldria deixar clar amb la novel·la és l’afirmació que “Tots tenim dret a una segona oportunitat”.
LA INVISIBILITAT I EL PODER DE SENTIR-SE LLIURE
No és casualitat que els protagonistes de la novel·la tinguin 75 i 59 anys “Són les edats invisibles dels homes i les dones. Ets invisible perquè ningú et mira, però si ningú et mira no has de respondre davant de ningú i llavors ets lliure. Cal deixar de pensar en un càstig i donar-li la volta i veure que es tracta d’una benedicció.
Aquest és un dels temes que vol tractar a partir d’ara en les seves novel·les “perquè necessito aquesta llibertat i quan els personatges se senten lliures es mouen de forma independent perquè no se senten observats”.
OBJECTIU, COMPLIR UNA PROMESA A LA SEVA MARE I ALLIBERAR A UNA ELEFANTA
Els animals com succeïx a totes les seves novel·les tenen un protagonisme “Els personatges humans es mouen en un entorn rodejat d’animals i l’animal i l’humà estan al mateix nivell sobretot gràcies per la presència de Susie, una elefanta del zoo que es converteix en el tercer puntal de la novel·la.
Jon detesta els zoològics, però el seu somni de ser cuidador d’elefants “fa que sacrifiqui el seu antizooisme a la possibilitat de treballar amb aquests animals i llavors veurem com s’estableix el vincle animal i humà”.
L’elefanta Susi està inspirada en l’animal del zoo de Barcelona que tot i que l’haurien d’haver traslladat a un santuari al sud de França, encara continua al parc. La seva mare abans de morir li va demanar que tragués l’elefanta del zoològic de Barcelona “si un virus tan petit ha estat capaç de matar milions de persones i confinar-nos ¿Com un home no pot treure un elefant d’un zoo?”. Davant d’aquesta petició Palomas assegura que “encara que hagi d’encadenar-me als barrots de la gàbia ho faré i segur que algun dia podrem celebrar que Susi ja viu al santuari del sud de França”.
UNA NOVEL·LA SOBRE ELS SOMNIS
Alejandro Palomas es mostra en contra dels zoològics “no entenc com encara podem conviure amb la mentalitat victoriana de posar una gàbia a allò que és diferent i pagar per observar-lo”. L’escriptor creu que “deu haver-hi algun interès ocult perquè es mantinguin”
Es una novel·la sobre els somnis i “el meu somni és treure a Susie del zoològic i de moment estem creant un grupuscle per fer-ho realitat”.
