La poeta i llibretera italiana publica “La llibreria del turó” (Edicions 62/ Lumen), on ofereix un relat sobre la seva passió pels llibres.
La llibreria del turó (Edicions 62/ Lumen), ofereix un relat que combina la seva passió pels llibres i també per les persones i sobre la connexió que s’estableix gràcies als llibres.
Donati descriu el dia a dia de la llibreria, les visites, les comandes realitzades, els records de la seva infantesa i la vida dels habitants del poblet.
La seva llibreria compta amb llibres especials i objectes relacionats amb la literatura com un te inspirat en Virginia Wolf o uns collars a l’estil Emily Dickinson.
Va deixar la seva feina com a cap de premsa a una coneguda editorial italiana per fer un canvi en la seva vida. Va deixar la gran ciutat per traslladar-se al poble on va néixer i així iniciar el projecte de la llibreria. Com se li va acudir d’obrir una llibreria en un poblet perdut de 180 habitants? La resposta a l’entrevista de L’Illa dels Llibres.
La intenció que vaig tenir quan vaig escriure aquest llibre era explicar com els desitjos d’una nena durant els anys es poden anar perdent i en un cert moment cal recuperar-los.
-L’any 2019 fa un gran canvi en la seva vida i deixa la ciutat per anar a viure en un poble. Què li va fer prendre aquesta decisió i per què?
Jo no vaig anar a viure en un poblet, sinó en el meu poble. Era el poble on havia nascut molts anys abans i l’havia abandonat per estudiar a l’institut i després a la universitat.
La raó principal va ser aquesta i no anar a un poble qualsevol. Allà és on tinc el cor i jo vull cuidar el meu cor. M’agradaria que valoressin molt més el meu poble. Hi ha pobles a Itàlia que tenen una bona valoració, però només surten a les postals.
-Què ha guanyat i que ha perdut amb el canvi de vida?
Segurament el que he guanyat ha estat la pau, l’amistat, l’alegria de veure les persones que aprecien i estimen les mateixes coses que jo.
Què he perdut? La veritat és que no he perdut res. Potser la possibilitat de veure menys a la meva filla, però diria que no he perdut res.
-A més de poeta, va ser cap de premsa d’una important editorial italiana. No enyora la seva anterior feina?
De la meva feina anterior ja no enyoro res perquè l’he fet durant molts anys. M’ha permès conèixer a molts escriptors i em considero feliç de com va anar.
-Decideix muntar una llibreria en una població de 180 habitants. Una decisió a priori condemnada al fracàs.
Per què havia de ser una decisió condemnada al fracàs?, en absolut.
Això em deia a l’inici Romano Montroni que és una persona molt experta. Ara, en canvi, ja no m’ho diu i el que em diu és que no només ho he aconseguit sinó que a més tinc unes capacitats que són màgiques.
La sorpresa ha estat que han començat a arribar a la llibreria persones de tota Itàlia i gent que ha fet més de 600 kilòmetres per visitar-la. Crec que això és el màxim que podia aspirar o demanar.
-El seu projecte no va comptar amb un inici gaire esperançador i poc temps després d’obrir va partir un incendi. Un incendi que no la va enfonsar i va veure com tota la població, la comunitat, es va bolcar en el projecte.
L’incendi va ser un dels moments més durs, però també més bonics.
Per una banda, hi havia la destrucció de la llibreria que em va deixar tot un dia sense paraules, però després la gent i els amics del poblet em van ajudar a tornar a començar. Tot el poble va ajudar i va intentar salvar el que era insalvable.
-Creu que la seva història amb la llibreria, és una història de superació?
Clarament, és una història de superació de l’adversitat.
-Muntar una llibreria era un projecte havia tingut sempre al cap?
No exactament havia pensat sempre a obrir una llibreria. Havia pensat a organitzar algun certamen literari, però no havia pensat a obrir una llibreria.
-A la seva llibreria l’anomena la cabana literària.
Per què una cabana literària?, Perquè no només és una llibreria. De fet, sí que està tot construït com si fos una cabana perquè tot és de fusta.
La meva cabana literària no només té llibres, perquè també compta amb una sèrie d’objectes que tenen relació amb les escriptores; com el te literari que es va inspirar en Virginia Wolf o els collars a l’estil Emily Dickinson. Hi ha tantes coses relacionades amb les escriptores… Després també intentem buscar objectes, com els braçalets d’Alícia en el pais de les meravelles. Hi ha també el que anomenem “llibres muts” amb les pàgines en blanc que han estat cosides a mà i que reprodueixen una gran coberta històrica.
-Al llibre també fa un viatge al passat, a la seva infantesa i als seus orígens. Les arrels i els lligams del passat no s’obliden mai i són difícils de deixar-los enrere.
Els lligams amb el passat no s’obliden mai i en el meu cas és una mica la pega que s’utilitza per unir-me al poble. Per mi, aquests lligams són molt important perquè ell primer llibre de poemes que vaig escriure es titulava “La república camperola”.
Dels relats que he inclòs sobre la meva família al llibre, la part més bonica és el fet de retrobar-me amb una medalla amb el nom del meu pare. Quan el meu germà tenia un any, el meu pare va marxar a Rússia i ja no va tornar. Gràcies a la llibreria, vaig trobar-me amb un home que col·leccionava objectes de la segona guerra mundial i va trobar a internet aquesta medalla amb un escrit.
A la medalla havien escrit els noms dels pares i en va localitzar a la llibreria. Vam aconseguir aquesta medalleta del meu pare i vam fer una cerimònia on es va entregar aquesta medalla al meu germà. Són coses que et commouen, però són coses que passen. Una amiga meva em diu que aquestes coses o passen a l’Índia o a la meva llibreria.
-La seva idea ha estat crear un lloc únic. Com ho ha aconseguit i que ha fet per convertir la seva llibreria en un lloc especial?
Això ho hauria de contestar els altres sobre com he fet de la llibreria un lloc especial. He cuidat tots els detalls, m’he preocupat perquè hi hagin flors boniques i he acollit el jardí com si realment es tractés d’un infant.
.Vostè és poeta i la seva història de la llibreria també respira aires poètics. Quina relació hi veu entre la poesia i la llibreria?
Perquè la relació entre la llibreria i la poesia, podem dir que la llibreria és una poesia. Dins de la col·lecció de poemes inèdits meus hi ha un poema que dedico a la llibreria.
-A la seva llibreria hi ha una selecció de llibres imprescindibles. Quines característiques han de comptar aquestes lectures?
La pregunta és difícil i gairebé difícil de contestar, però si puc contestar que la llibreria té seccions dedicades a narradors i narradores italianes i estrangers. També una secció dedicada a l’ecologia, als viatges, a les grans tradicions i una secció dedicada a les biografies i alguns clàssics. A més a més compta amb molts llibres per a nens. Hi ha dos prestatges totalment dedicats Pia Pera i a Fannie Flagg que jo he triat com autora fàcil i lleugera.
–Vostè cuida les lectures de la seva llibreria. Segurament que té la clau per obtenir lectors. Ningú té una vareta màgica, però segur que ens podria donar alguns consells per fer arribar la passió lectora.
Tens raó, ningú té la vareta màgica, i jo crec que cal acostumar als nens d’ençà que són petits. No s’ha d’imposar un llibre concret, el que han de notar és que tu llegeixes sense donar-li massa importància. Després, cal intentar buscar llibres que siguin pels infants, tot i que han de ser ells qui triïn els llibres.
-Què significa per Alba Donati, la literatura i la lectura?
La literatura a mi em fa feliç perquè em permet posar en marxa el meu cap i la meva llengua. Pel que fa a la lectura, és necessària per poder obrir també el nostre interior a tot allò que no sabem i desconeixem, per poder créixer.
La literatura i la lectura no sempre són el mateix. A mi no m’agradaria proposar autors massa difícils, però de vegades intento buscar llibres nous i llibres que siguin obres menors d’autors que siguin més complicats.
Entrevista Jordi Milian
Fotografies de l’autora cedides per Grup 62 a L’Illa dels Llibres