L’escriptora nord-americana debuta amb “El carnisser i l’ocell” després de l’èxit del seu pòdcast sobre true crime.
Fascinada per conèixer perquè es mata i saber que s’amaga en el cervell d’un assassí i després de la gran acollida de “Morbid“, el pòdcast que va crear amb la seva neboda Ash Kelley sobre crims reals, Alaina Urquhart ha decidit fer el pas i escriure la seva primera novel·la “El carnisser i l’ocell”. Urquhart és molt seguida als Estats Units on cada mes al voltant de 29 milions de seguidors descarreguen el seu programa. Creat l’any 2018 ja ha superat els 500 programes.
L’escriptora de Boston afegeix al seu currículum, l’ofici com a tècnica forense al dipòsit de cadàvers d’un gran hospital de Boston, però també compta amb títols en l’àmbit del dret penal, la psicologia i la biologia. Aquests coneixements li han servit per escriure la novel·la amb “El carnisser i l’ocell” (Columna\Planeta).
Des dels aiguamolls de Louisiana, un despietat assassí en sèrie, a qui els mitjans ja anomenen «el carnisser del pantà», està completant el seu projecte més ambiciós: abandona els cossos de les seves víctimes als pantans amb el que semblen pistes ocultes que mantenen la policia desorientada.
La brillant patòloga forense Wren Muller no s’ha enfrontat mai a un cas que no hagi pogut resoldre. Fins ara. I el desig d’atrapar l’assassí comença a convertir-se en una obsessió.
En una carrera frenètica contra rellotge, el duel entre l’assassí en sèrie més despietat de la història de Louisiana i la doctora Muller tindrà lloc a la taula d’autòpsies, on els cossos de les víctimes amaguen els secrets d’una investigació que només la Wren pot desentrellar.
Patricia Cornwell i Kathy Reichs comparteixen professió amb Alaina Urquhart i les tres escriptores han crescut professionalment en entorns propers a les pràctiques forenses i després han fet el salt a la novel·la.
Des de ben petita li han interessat els crims i “la seva repercussió en la ment i el cos” Amb set anys la seva mare li va regalar un llibre de relats de por “Històries de por per explicar en la foscor”, una col·lecció de relats que la van deixar fascinada i que després va continuar amb històries sobre llegendes urbanes que explicava a les seves amigues. Treballar en un dipòsit de cadàvers no li fa por i “em sento molt responsable dels cadàvers que investigo i em fascina resoldre els trencaclosques que m’esperen”. Sempre s’ha interessat pel cos humà i l’anatomia “a més de tot el que està relacionat amb el cor, però també m’ha interessat saber les causes de la mort com d’una persona”, recorda l’autora.
Tant amb la feina com a tècnica forense com amb el pòdcast, Morbid, aspira “a reconstruir els relats que s’amaguen rere l’obscur fenomen de la criminalitat, de manera que, junts, puguem entendre millor la condició humana”. Afegeix que “tant si estic treballant sola al dipòsit com si estic explicant als meus seguidors què és la saponificació (un procés que té lloc després de la mort), em sento narradora, narradora d’històries”. Precisament fa un parell d’anys, “vaig ajuntar tot el que havia après treballant al dipòsit de cadàvers i la meva fascinació pels relats de terror per escriure El carnisser i l’ocell, un thriller en el qual els dos protagonistes, en Jeremy i la Wren, mantenen opinions oposades sobre si és l’assassí o la patòloga qui protegeix els secrets finals dels morts”, afegeix l’escriptora.
Confessa que es tracta d’una novel·la “que sentia la necessitat professional i creativa d’escriure” amb l’objectiu de “crear un nou monstre que els meus lectors busquessin sota el llit abans de ficar-s’hi i un argument que els tingués en suspens, i al centre de la història situar-hi una dona responsable de desentranyar els assassinats i resoldre el trencaclosques”
UN MALSON VA INSPIRAR LA NOVEL·LA
La inspiració per escriure la novel·la va sorgir “d’un malson. Quan estava embarassada dels meus bessons tenia uns malsons molt horribles i bèsties. Una nit vaig somiar que estava corrents en un pantà perquè algú em perseguia. Em vaig despertar suant i amb palpitacions sense saber que havia passat i vaig voler escriure per investigar sobre aquella persona que em perseguia en el meu somni”. Recorda que “Quan vaig anar creant a l’assassí en sèrie Jeremy i vaig descobrir qui seria la forense Wrent i llavors el llibre es va escriure sol perquè ja no podria parar”.
“UN ASSASSÍ EN SÈRIE BUSCA ARREGLAR ALGUNA COSA QUE ESTÀ TRENCADA EN EL SEU INTERIOR”
Sobre la creació de l’assassí en sèrie Jeremy “És pura invenció meva, he llegit tants casos de true crime i he consumit tants llibres de terror, sèries i pel·lícules que Jeremey aplega tot el que m’espanta”. Un assassí en sèrie no té aparença de monstre i manté una aparença més o menys agradable per guanyar-se la confiança, però un cop descobreixes qui és apareix l’horror”. Sobre els assassins en sèrie i la seva psicologia assegura que “un assassí en sèrie busca arreglar alguna cosa que està trencada en el seu interior. Ells creuen que assassinant podran resoldre la seva situació i deslliurar-se de tot i allò que els persegueix i amenaça el seu interior, però mai ho aconseguiran”.
“INSTINT ASSASSÍ NO ÉS HUMÀ”
L’assassí actua per pura fascinació, un fet que per l’autora no és humà. Alaina Urquhart subratlla que “l’instint de supervivència és més humà i l’instint de matar és molt més animal”.
Sobre les víctimes de la seva novel·la “No volia que les dones només fossin les víctimes i que amb Jeremy ningú estigués salvat i per aquest motiu he creat un perfil variat de víctimes” Assegura que “Va ser una catarsi crear un personatge com ell i que es trobés en diverses situacions”.
En els seus programes al pòdcast recorda que “Sempre ens centrem en la víctima sobretot en els pòdcast, perquè abans de ser víctima va ser una persona i m’agrada explicar una mica la seva història. Sempre surt el seu nom quan es connecta amb l’assassí i volem explicar que feien i que podrien arribar a ser si no s’haguessin creuat amb els seus assassins”, en definitiva, presenta a les víctimes com a èsser humans.
LOUISIANA, UN BON INDRET PER AMBIENTAR UN THRILLER
La novel·la està ambientada Louisiana, un indret que considera com “un personatge més, no el consideres un lloc i Nova Orleans és un lloc amb molta vida, però també una part més fosca. Hi ha pocs llocs del món on pots viure vida i mort al mateix temps”. Una ciutat que segons Urquhart “pots olorar, tocar i veure”
La novel·la compta amb una banda sonora amb cançons de Drake, Edwyn Collins, David Bowie, Van Morrison o Blue Oyster Cult”.
El carnisser i l’ocell tindrà adaptació a la pantalla petita de la mà de la productora Sister coneguda per les sèries de televisió “Gangs of London” o “Chernobyl”.
