L’escriptor portuguès va deixar escrit abans de morir, un text on reflexiona sobre l’industria militar i el tràfic d’armes.
El títol de la novel·la forma part d’un vers del poeta portuguès Gil Vicente.
Abans de la seva mort, José Saramago va deixar escrits tres capítols del que seria la seva propera novel·la, que on hi destacava el nus argumental, perfilats els dos protagonistes i, sobretot, plantejades noves preguntes en la seva més que coneguda vocació d’agitar consciències.
Saramago escriu la història d’Arturo Paz Semedo, un home fascinat per les peces d’artilleria i gris empleat en una fàbrica d’armament, que emprèn una recerca en la seva pròpia empresa, incitat per la seva exdona, una dona amb caràcter, intel·ligent i pacifista.
L’evolució del pensament del propi protagonista serveix per reflexionar sobre el costat més brut de la política internacional i els conflictes bèl·lics del segle XX.
Aquests arguments també serveixen d’inspiració perquè Fernando Gómez Aguilera i Roberto Saviano donin continuïtat a aquestes pàgines i ofereixin el seu particular punt de vista sobre les qüestions que va deixar plantejades José Saramago.