La novel•la negra catalana contínua aportant nous noms. Agustí Vehí és un dels nou valors.
Agustí Vehí ja ha publicat quatre novel•les Abans del silenci, Ginesta pels morts, Quan la nit mata el dia i Torn de nit. Totes elles tenen com a punt en comú la novel•la negra i les històries protagonitzades per policies.
‘Quan la nit mata el dia’ va guanyar la 4 edició del Premi Crims de Tinta.
A més d’escriptor, Agustí Vehí, és sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i professor d’Història. L’illa dels llibres entrevista a l’escriptor català. Jordi Milian
Escriptor de novel·les negres i policia. Juga amb avantatge respecte altres escriptors del gènere?
La paraula escriptor em mereix molt de respecte. Jo explico històries i m’encanta. Sempre m’agradat explicar-ne i pel que fa a la feina de policia, no deixa de ser treballar en una balconada a primera fila davant de la societat. Si t’apassiona el comportament humà i observar a la gent, com van i venen, i com fan les coses, la feina de policia és idònia. Si a més t’agrada explicar històries, llavors la relació és directa.
‘Quan la nit mata el dia’ va guanyar la 4ª edició del Premi Crims de tinta. Què va suposar guanyar aquest premi?
Em vaig sentir profundament honorat. Ja em sembla meravellós que uns institució policial com els Mossos d’Esquadra doni premis per un llibre. Estic per una banda sorprès i per un altre banda molt agraït.
La novel·la és moltes coses però el que te és el rerafons de la història, la societat on vius. La novel·la no sol ser una història d’amor on tot acaba bé. La novel·la negra situa a ser l’ésser humà en situacions extremes, difícils o complexes. La novel·la negra t’explica la societat on vius sense maquillar, acabada de llevar al matí sense pentinar.
La novel·la negra com diu Andreu Martin no deixar de ser un joc i un diàleg entre qui llegeix i escriu amb un clara intenció de passar l’estona llegint.
Cada novel·la que escriu vol reflexionar o posar èmfasis en un tema determinat.
Abans del silenci’ està ambientada en els darrers tres mesos de la guerra civil on faig una reflexió sobre el sentit del deure d’un policia en temps de guerra. Quan tot s’enfonsa tu que fas? Has de seguir sent el referent de seguretat de la llei davant de tothom o bé salves la teva vida?
A ‘Ginesta pels morts’ tracta sobre el desplegament del cos de Mossos d’Esquadra i el desarrelament que han patit molts membres dels Mossos d’Esquadra. És la història d’un sergent de Barcelona que es troba amb l’Empordà profund.
Pel que fa a la novel·la ‘Quan la nit mata el dia’, és una visió de com funcionava la policia en ple franquisme i una reflexió sobre el que volia dir ser policia durant el franquisme.
Si si, i també hi vaig néixer. Vivim en una ciutat meravella i estic molt enamorat de Figueres i l’Empordà.
L’editorial Alrevés ha publicat fa poque setmanes ‘Torn de nit’ en la seva col·lecció de novel·la negra batejada amb el nom de Crims.cat…
Torn de nit és una novel·la negra i no és una novel·la negra,. És una petita història sobre els policies. És una reflexió molt irònica i que explica l’arribada de les noves al cos policial.
M’agrada reflexionar sobre els policies i els homes i dones que treballem amb carrer. Homes i dones que tenim dies millors i pitjors…….
Per què va decidir ambientar la novel·la en aquesta època?
‘Quan la nit mata el dia’ és un intent d’explicar el franquisme. Està situada a finals dels 50 en una època on el franquisme continua igual de bèstia i de repressor però es parla de cavis tot i que continua la dictadura en essència.
En aquest teló de fons es parla de la Brigada d’Investigació Criminal, la Político sindical i de la relació entre totes dues.
També tracta de la relació de policia amb la població que intenta superar el tràngol de la guerra civil…..
És tota aquesta complexitat barrejada amb l’assassinat del delegat local de la Falange. A partir d’aquí és una història que narra la investigació relligada amb una història d’amor d’una mestre republicana que ho ha perdut tot i s’enamora d’un policia de la Brigada Criminal que a ulls d’ella representa el règim i viu la relació d’amagat.
M’han dit que era atrevit però jo ho vaig plantejar d’una manera molt simple. Vaig conèixer molta gent de la policia armada i del inspectors. En el meu record no mel’s imaginava parlant en català. Algunes van integrar però mai van deixar el castellà.
Per exemple, un inspector de la Brigada Político Social no me l’imaginava parlant en català, no podia, ..
A més el llenguatge administratiu del franquisme que llavors feia por ara dona molt de joc. I em va semblar molt natural que parlessin en castellà a la novel·la. No és fruit de cap experiment, és una realitat.
De moment ha publicat quatre novel·les. Ja es troba treballant en propers projectes editorials?
Doncs si. Ara n’he escrit un altre que està ambientada en la postguerra
L’entrevista també en aquest podcast.
