Analitza a L’Illa dels Llibres la novel·la “Les illes interiors” de Maria Carme Roca (Columna) on narra la vida de Clotilde Cerdà, la Clotildina, quarta filla de Clotilde Bosch i Ildefons Cerdà, va destacar com a arpista excepcional, una nena prodigi sota el nom artístic d’Esmeralda Cervantes.
Maria Carme Roca ens ha descobert la història d’una dona única i excepcional a Les illes interiors (Columna,2023). Agosarada, inconformista, avançada a la seva època, defensora dels oprimits, per exemple l’episodi del regal de l’àvia Rosa ( la cadena i la medalla) que ella decideix donar-li a la seva amiga Àngela li fa entendre amb només vuit anys, moltes coses. Primer: no es pot regalar un regal. I segon: que hi ha classes i classes hi ha. Una dona amb contactes que, fins i tot, li permetia treure gent de la presó, i que no se li va perdonar mai que volgués intervenir per reformar la societat- la topada amb el secretari reial Guillermo Morphy, és escandalosa.
Aquesta dona és Clotilde o Clotildina Cerdà Bosch. O la Kilina, que és com li deia el seu pare. O l’Esmeralda Cervantes, com la bateja Victor Hugo i com li deia tothom que la reconeixia com a gran intèrpret d’arpa. O Clotilde Yubregas. O Esther, la maçona. Una dona de la qual voldríem saber encara més coses tot i que si podem finestrejar en la seva vida apassionant és gràcies a la traça de Roca per trobar personatges amb una història que no podia quedar oblidada, com fins ara, i que calia explicar.
Una història i una vida interior molt rica i ho sabem a través del seu diari personal. Per mi, aquest diari que s’ha inventat l’autora és un dels grans encerts de la novel·la. Allà, i a través de l’escriptura, podem descobrir l’autèntica arpista. “Soc una refugiada de mi mateixa.” Ens diu. No en va a l’únic lloc on se sent alliberada i, segons ella mateixa, “lluny de la hipocresia i de l’enveja” que l’envolta és a l’illa de Las Palmas de Gran Canaria.
La Clotildina, com la defineix la seva mare, Clotilde Bosch, és la filla de la seva solitud. Filla il·legítima d’un matrimoni que s’ha trencat. La seva mare és un puntal que jura que l’ajudarà sempre perquè no hagi de dependre mai d’un home. Una dona, la Clotilde Bosch, que és envejada, com diu la seva amiga la reina d’Espanya Isabel II, perquè ella havia triat què fer a la vida.I això en aquella època no es perdona i la seva filla, la Clotildina, n’hereta el mateix caràcter. La mare li diu que vol que sigui lliure i que no subordini els seus desitjos als de ningú. I per aquest motiu, la filla guardarà la seva illa interior per algú que se la mereixi. I per això, d’entrada, només es compromet amb la música. Però el seu pare, Ildefons Cerdà, li dona un consell de vida: “Jo no he sabut viure i tu que encara hi ets a temps: viu. No t’esclavitzis a l’arpa com jo ho he fet amb els meus projectes.” I li confia els plànols del projecte urbanístic que ha de revolucionar Barcelona, el pla Cerdà, l’arbre de la vida.
Si tenim en compte que la illa és el cor del pla Cerdà, la Clotildina malgrat ser filla il·legítima d’Ildefons Cerdà, era l’illa interior que Cerdà sempre va portar al seu cor.
Maria Carme ens convida a seguir la vida de l’Esmeralda Cervantes i perquè estiguem ben situats ens subministra la dosis necessària d’informació per entendre els canvis socials i polítics que tenen lloc en aquest convuls segle XIX. Des de les Cortes Constituyentes a la independència de Cat passant per la instauració la Comuna de París. Fets històrics que esquitxen i afecten els personatges de la novel·la i els combina amb la ficció que ens permet resseguir el periple de l’Esmeralda per aquests mons de Déu. Des de Roma a París, passant per l’Argentina, Mèxic o tornant a Barcelona per crear l’Acadèmia d’Arts i Oficis per a la dona; a Turquia on lloa les millores en l’educació femenina que havia promogut el sultà i al Brasil on, amb 34 anys, es casa amb Oscar Grossman. I adoptaran un nen, en Mateus. O als USA, on comença a sentir curiositat per la maçoneria que, segons la seva mare, no és altra cosa que “el lliure pensament, creure en la llibertat personal. La llibertat, la llibertat per davant”. Aquell bé tan preuat que la Clotildina busca incansablement. I que després de tants anys, troba a l’illa de Tenerife. On sinó podia trobar pau i tranquil·litat la filla de l’isolament, la filla del creador de les illes interiors? Jo de vosaltres, me la llegiria. No us decebrà.
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’, “El fabricant de records” (Premi Prundenci Bertrana) i els àlbums il·lustrats “Un talp al meu jardí”, “Un talp a l’Antic Egipte” i “Un talp a l’Antiga Roma”.
