L’editorial Empúries publicarà la novel·la a primers de l’any 2024


Organitzat i convocat per la Llibreria 22 de Girona, el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero compta amb una llarga tradició amb obres de qualitat. La Sala La Planeta de Girona ha estat novament l’escenari del lliurament del guardó.

Pels membres del Jurat, l’obra Fugint dels camps de blat, de Mercè Saurina “Els camps de blat són metàfora de tot el que va conformar una tragèdia. La fugida cap al nord, cap a una terra inhòspita i erma, però desproveïda de passat, estàtica, és una necessitat vital. Aquest és el plantejament inicial de la protagonista, tocada per un record terrible. A poc a poc, anirem intuint l’estigma que la persegueix i la necessitat imperiosa de distanciar-se’n. Més enllà de la llengua, la novel·la eleva l’altre gran pilar de la novel·la, l’estructura. Sense floritures, sense excessos, fent que les anades i vingudes en el temps i en els espais ens acabin apareixent com a versemblants, construeix un imaginari robust, fet de metàfores i suggeriments que s’escolen amb elegància narrativa, des del títol, als encapçalaments de cada capítol, jugant amb els diversos moments dels vols d’un avió. O fent servir, la contradicció entre el blat solar i esplendorós i l’espai aspre, però pausat, del nord. El blat i la vida, el nord i la mort (però també a l’inrevés), una contínua reflexió sobre l’existència i els neguits que ens sotgen. Amb un epíleg final que fa trontollar la resta de la novel·la i fa que la història s’enlairi, amb una dilació a l’hora de saber el què, el perquè de les coses que van succeir. El descobriment final de la tragèdia ens ensenya com era el fantasma que ronda tothora la protagonista i, alhora, s’hi descobreix una possibilitat de redempció. La llengua és una eina gairebé funcional. No hi ha rastres d’accents dramàtics, sinó constatació d’allò que passa, sense més. Excepte en les comparacions quan, de tant en tant, precisament perquè són poques, l’instrument esdevé un bisturí precís. La composició de la novel·la ens endinsa en un univers de traumes, d’impossibilitats de recuperar la felicitat i d’alguna escletxa per on s’escola un futur possible.”

 

Mercè Saurina (1966) és professora de secundària i escriptora. És autora de tres novel·les. Com llunes de Saturn (Brau, 2013) i Rèquiem per a contrabaix (Pagès, Premi Ciutat de Mollerussa 2013) i El Color de la Pèrdua (Brau, 2022). Va ser finalista del Premi Just M. Casero 2010, amb l’obra, Com dues llunes de Saturn”.
Els fragments de l’esperança de Dan Arbat ha estat finalista del guardó.


El Premi Just Manuel Casero està dotat amb 2.000 €, una escultura de Pierre d.la, i la publicació de l’obra a l’Editorial Empúries per l’obra guanyadora, i 500 € per l’obra finalista.

Fotografia de Chordà Comunicació.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

seven + 13 =