Amb 17 anys va publicar el seu primer llibre i ara amb 23 anys és finalista del Planeta amb una novel·la històrica sobre Alexandre el Gran.
El nom d’Alfonso Goizueta ha estat la gran sorpresa de la 72a edició del Premio Planeta. Un desconegut com a novel·lista, però que ha destacat per ser un autor precoç.
Amb disset anys va publicar el seu primer llibre Limitando el poder 1871-1939, on analitzava la història de la diplomàcia occidental.
Llicenciat en Història i relacions internacionals pel King’s College de Londres, ara suma en el seu currículum ser finalista del Planeta amb la seva òpera prima “La sangre del padre”.
Goizueta ha destacat que ser finalista “és el més gran honor que la vida em pot oferir”. La novel·la va ser escrita durant la pandèmia amb la intenció d’escriure un conte, però el seu avui li va dir ”tinc una mala notícia per a tu, escriure sobre la vida d’Alexandre el Gran no cap en un conte i necessitaràs una novel·la”.
La novel·la presentada amb el títol de “El rey del este” narra la vida d’Alexandre el Gran. Goizueta ha destacat que “Darrere del mite, aquesta novel·la busca a l’home. Alejandro el Gran va marxar de casa buscant-se a si mateix, i en aquest viatge, en aquesta cerca estem tots, per descobrir-nos a nosaltres mateixos”.
Segons ha confessat Goizueta “la novel·la es troba amb l’Alexandre el Gran més humà. Un personatge que va ser del primers polítics moderns en utilitzar la propaganda i a transformar la seva imatge, en la imatge d’un rei propagandístic, per a crear una imatge nova”. La novel·la sobretot té com a objectiu esbrinar qui era l’ésser humà que hi havia al darrere i que estimava, dubtava, tenia por i ànsies de volar”. Precisament, “La recerca sobre si mateix el fa evolucionar com a ésser humà així com també les seves relacions”
Després de l’assassinat del seu pare, el jove Alexandre emprèn una expedició cap a Pèrsia per alliberar els pobles de la barbàrie. però expedició rere expedició, batalla rere batalla, aquest lloable objectiu es transforma en pura ambició, i ell mateix s’acaba convertint en un tirà que arrossega els seus a la mort.
Ha reconegut que escriure la novel·la li ha suposat “un projecte de tres anys per explicar la vida del personatge històric des de la seva infantesa a Macedònia fins a la seva gran gesta de la conquesta de Pèrsia, la fundació de l’hel·lenisme”. L’escriptor ha recordat que ”més enllà de la batalla, de la intriga, de l’aventura, a mi el que m’interessava és la història d’aquest noi que tenia la meva edat, 23 anys, i que va sortir de Macedònia, va abandonar la seva casa i la seva llar, i es va enfrontar al buit”. Sobre el personatge històric i el que realment li ha interessat per escriure la novel·la, l’autor ha assenyalat que “A mi els moments que m’interessaven eren en els quals igual tenia por, dubtava o s’enamorava”
La novel·la “La sangre del padre”, tot que és una novel·la històrica i d’aventures també és “una novel·la d’un viatge iniciàtic i tots podem veure’ns reflectits en aquest Alexandre perquè darrere del mite aquesta novel·la busca a l’home”. Es tracta d’un “viatge al llarg de la vida per a tractar de descobrir-nos a nosaltres mateixos” i de com el protagonista canvia la seva concepció de la política, de l’amor o de l’amistat”. En definitiva, d’Alfonso Goizueta “Volia centrar-me també en la vida personal d’Alexandre, que sempre s’havia presentat més aviat com el gran psicòpata”.
Declarat enamorat de la literatura del “Boom”, recorda que “Sempre he tingut la necessitat d’escriure. M’escapava de la universitat per escriure en un cafeteria que tenia a prop. Reconeix que amb quinze anys ja llegia els clàssics com Gabriel García Márquez i els volia imitar “comences a ser escriptor imitant als que t’agraden i després ja vas perfeccionant”. Sobre el futur assegura que “Sempre vaig pensar que em dedicaria a l’escriptura a temps parcial i ara estic molt agraït de comptar amb una oportunitat de poder dedicar-li més hores”.
El temps dirà si el jove escriptor, aconseguirà emular en el cercle literari, les grans gestes que Alexandre el Gran va aconseguir en el terreny històric.
