L’escriptor italià publica una nova novel·la on un virus deixa la humanitat sense persones adultes.
Què passaria si un virus deixès a la humanitat sense persones adultes? Com sobreviurien els nens?
Aquest plantejament ha servit a l’escriptor italià Niccolò Ammaniti per escriure ‘Anna’ (Angle Editorial/Anagrama).
L’autor de les novel·les ‘Que comenci la festa’ o ‘Tu i jo’ torna a l’adolescència amb una obra que recrea el pas de l’adolescent a adult amb una ambientació apocalíptica i distòpica.
Si a l’anterior novel·la, ‘Tu i jo’ que Bertolucci va adaptar al cinema, tancava a dos joves en un soterrani, ara l’escriptor italià ha decidit aïllar als seus protagonistes en una Sicília marcada pel caos, després de l’aparició d’un terrible virus que ha acabat amb les persones majors de 14 anys.
Aquest virus deixa orfes a milers de joves que hauran d’organitzar-se per sobreviure en un ambient angoixant i apocalíptic.
”El virus el té tothom. Home si dones. Petits i grans. Els nens el tenen, però dorm i no fa res. El virus només es despertarà quan sigueu grans. Al cap de poc de ser grans comencen a aparèixer les taques vermelles a la pell. De vegades surten de seguida, de vegades triguen més. Quan el virus creix dins del cos arriba la tos, costa de respirar, fan mal tots els músculs i es formen crostes als forats del nas i a les mans. Després et mors.”
En el món creat per l’escriptor italià no hi ha electricitat ni internet i molts joves s’organitzen per bandes disposades a trobar alguna cosa per menjar, aigua potable o algun producte per poder intercanviar.
La novel·la que en el seu plantejament pot recordar-nos a ¡El senyor de les mosques¡ de William Golding ofereix una mateixa pregunta i és saber que passaria si el món només fos governat o liderat per nens sense la presència d’adults.
Ammaniti torna a l’adolescència per escriure una novel·la, tot i que en aquesta ocasió arribar a aquesta edat significa el final.
En contrapunt al paisatge desolador trobem a l’Anna una noia de 13 anys que cuida del seu germà Astor i que es resisteix a creure que tot està perdut.
Vol escapar de l’illa i arribar al continent amb l’esperança de sobreviure i escapar del letal virus que s’activa en arribar als catorze o quinze anys.
L’Anna només compta amb la seva capacitat de lluita, superació i fe en la vida a més d’un quadern titulat ‘Les coses importants’. que li va deixar la seva mare abans de morir.
‘L’Anna es va asseure a l’escriptori, va recolzar la llanterna sobre la taula i va obrir un quadren molt gastat. Damunt de la coberta, dura i marró, hi ha escrit: LES COSES IMPORTANTS. Va llegir entre llavis l’escriptura rodona i precisa que omplia la primera pàgina.
Fills meus adorats, us estimo molt. D’aquí a poc la vostra mare ja no hi serà i us haureu d’espavilar tots sols, Sou valents i llestos, I estic segura que us en sortireu”
El quadern és l’únic llegat que rep dels adults i ‘Les coses importants’ es convertirà en una mena de bitàcora. L’Anna es converteix en l’heroïna de la novel·la més dura de Niccolò Amaniti on també deixa moments per l’amor i la tendresa.
”Potser més enllà de l’Estret el món havia tornat a ser com abans, els Grans feien fills i anaven en cotxe, les botigues eren obertes i la gent no es moria als catorze anys. Potser Sicília havia estat oblidada juntament amb tots els seus orfes.”
Joan Casas ha fet la traducció al català de la novel·la
