L’escriptor i periodista publica una columna d’opinió mensual a L’Illa dels Llibres.
DE CAPÇALERA
Tal com està el pati polític en aquest país no hi ha un dia que no pensi en un llibre que ja fa uns dies l’editorial Angle em va fer arribar. Hi penso perqué crec, sincerament, que totes aquelles persones que es dediquen o tenen intenció de dedicar-se a la politica els convindria llegir.
Paradoxalment és un llibre que es va avançar set segles a un dels títols que sovint tot polític d’esquerra a dreta s’han -o diuen -que s’han llegit, em refereixo El príncep de Maquiavel.
Jo no en sóc de polític ni en faig però si que la segueixo i m’interessa en tant que les decisions polítiques que es prenen ens afecten. És per això que trobo que si els nostres polítics tinguéssin en compte algunes reflexions que hi ha en aquest llibre tindríem una altra concepció i una altra opinió dels polítics.
Prenguin nota del títol Ètica i educació per a governants. És un llibre primet, d’un centenar de pàgines, 
que parla del comportament moral i pràctic que han de seguir tant els sobirans com els membres de l’elit política i intel·lectual que prosperen a l’entorn del poder.
L’autor és Abdal.lah Ibn Almuqaffa i el va escriure amb la intenció que l’imperi islàmic adoptés formes de govern que ja s’havien demostrat eficaces en l’antic imperi persa. Com? Establir una mena de pacte ètic entre els governants i el poble, pel qual una elit intel·lectual dirigeix l’imperi però havent de respectar els drets dels altres estaments socials.
El governant ha de legitimar la seva autoritat practicant virtuts que garanteixin l’ordre i la justícia, ja que té una responsabilitat moral davant dels súbdits. S’imaginen que això fos possible en la actual classe politica? Almuqaffa resumeix en dos punts bàsics la seva tesi, aplicables a tothom, dos trets imprescindibles: la recerca de la legitimitat dels nostres actes i la valoració correcta d’allò que és realment important, sense deixar-se enganyar per les aparences o les urgències del moment.
Té set cents anys però la seva vigència fa que el consideri un llibre que els polítics l’haurien de tenir de capçalera.
