L’Illa dels Llibres us ofereix una selecció de les lectures imprescindibles del 2018
Canteu, esperits, canteu / La canción de los vivos y los muertos
Jesmyn Ward
Edicions del Periscopi / Sexto Piso
Jesmyn Ward situa la novel·la ‘Canteu, esperits, canteu’ en el Mississipi actual per tracta qüestions referents al racisme, la pobresa i les desigualtats econòmiques. I ho fa amb una barrreja de fantasia i realisme que alguns crítics han batejat com una road movie literària.
Guanyadora en dues ocasions del National Book Award, Jesmyn Ward destaca per una gran capacitat com a escriptora i en ocasions comparada amb William Faulkner i Toni Morrison.
En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. En Jojo coneixerà a Richie,, un nen amb qui descobrirà el llegat de l’esclavitd i la importància de reconciliar-se amb el passat.
La novel·la compta amb diverses veus narratives Jojo, Leonie i Richie, amb uns personatges que volen reconciliar-se amb els passat i amb ells mateixos.
Sobre la terra impura
Melcior Comes
Proa
Melcior Comes s’endinsa en la història de la família Verdera, una família poderosa de
Mallorca, antics falangistes, que es van fer rics fent sabates. Ambientada en el present, el protagonista és un escriptor mallorquí que viu a Barcelona i que era amic d’infantesa del fill petit de la família, en Leo.
Un dia li encarreguen escriure la biografia de la mare del Leo (que acaba de morir), una actriu de que va deixar tot un seguit de dietaris sobre la seva vida. De mica en mica, el protagonista descobrirà que els dietaris de la famosa actriu amaguen un secret molt fosc que podria desmuntar l’imperi dels Verdera, cosa que ells no estan disposats a permetre de cap de les maneres.
‘Sobre la terra impura’ és la setena novel·la de Melcior Comes i possiblement la més ambiciosa amb ingredients de misteri inspirada en fets reals.
Permagel
Eva Baltasar
Club Editor / Lumen
La novel·la publicada a Club Editor, ha estat una de les sorpreses d’aquest any aconseguint el Premi Llibreter i el Premi L’Illa dels Llibres.
‘Permagel’ és un monòleg molt ben escrit amb una protagonista que es defineix com a lesbiana, amant del sexe i els llibres, però amb uns pensaments suïcides que marquen el ritme d’una novel·la curta, directa i punyent que reivindica la feminitat i explora aspectes com la soledat o simplement la llibertat de decidir sobre el que realment, un vol fer en aquesta vida. MÉS INFORMACIÓ
L’ordre del dia /El orden del día
Éric Vuillard
Edicions62 / Tusquets
Novel·la avalada amb el darrer Premi Goncourt 2017, narra la implicació dels industrials en l’ascens de Hitler al poder.
L’any 1933 en el Reichstag es va fer una reunió secreta que no estava inclosa a l’ordre del dia on industrials alemanys de destacades empreses com Opel, Krupp, Siemens, IG Farben, Bayer, Telefunken, Agfa i Varta va fer grans donacions econòmiques a Hitler. Hermann Göring i Adolf Hitler van demanar als industrials que financessin la campanya nazi a les eleccions legislatives a canvi de prometre una suposada estabilitat que no arribaria mai.
En poc més de 140 pàgines, l’autor francès descriu aquest passatge històric amb dues dates clau, la reunió realitzada l’any 1933 i l’annexió d’Alemanya a Àustria l’any 1938.
Quan surt la reclusa /Cuando sale la reclusa
Fred Vargas
Amsterdam / Siruela
Possiblement una de les millors novel·les de l’escriptora francesa. ‘Quan surt la recluosa’ és la novena novel·la protagonitzada pel comissari Adamsberg.
Vargas ofereix una novel·la que inclou una mena de joc amb la mitologia i les llegendes on el comissari Jean-Baptiste Adamsberg haurà de resoldre unes misterioses morts aparentment produïdes per la picada d’una aranya reclusa. Tot i que la picada d’aquestes aranyes no és mortal, el comissari voldrà resoldre que s’amaga darrere de les morts,
Fungus
Albert Sanchez piñol
La Campana
Albert Sánchez Piñol deixa de moment les narracions sobre els fets de l’11 de setembre de 1714 després de la publicació de ‘Victus’ i ‘Vae Victus’, per recuperar l’esperit i el registre de ‘La pell freda’ amb unes criatures sobrehumanes amb forma de bolet com a protagonistes.
El poder, les relacions amb el poder i la monstruositat del poder centra bona part de l’argument de la novel·la ‘Fungus’.
A l’any 1888 als Pirineus occidentals, un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandistes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall.
Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals.
En Ric-Ric pretén convertir els monstres en un instrument que faci realitat la revolució àcrata, l’«Ideal». MÉS INFORMACIÓ
Vindràs amb mi després del diluvi
Mar Bosch
Comanegra
L’editorial Comanegra iniciava aquest any amb ‘La primavera pendent’, el projecte “Matar el monstre” que finalitzarà amb la publicació de set novel·les independents ambientades entre el 1818 i el 2018 a Barcelona.
Ada Castells, Mar Bosch, Julià de Jòdar, Miquel de Palol, Susanna Rafart, Núria Cadenes, Jordi Coca han estat els autors escollits d’aquest projecte editorial on cadasquna de les novel·les comparteix un misteriós personatge que va canviant de nom, però no d’aparença, i que amaga un secret que només es podrà esclarir amb la lectura de tots els títols, descobrint, així, una història paral·lela amagada.
La novel·la de Sant Jordi
Màrius Serra
Amsterdam Llibres
L’escriptor publica una sàtira en clau de novel·la negra sobre la festa literària amb l’especialista en jocs Oriol Comas com a personatge destacat.
Ambientada en una dia de Sant Jordi, la novel·la arrenca amb un enigmàtic ‘és Sant Jordi, i l’assassí encara dorm’. Màrius Serra a través de la novel·la ens presenta uns personatges vinculats al sector editorial com escriptors, caps de premsa, editors i periodistes.
La trama de la novel·la està farcida d’enigmes que planteja la mort d’una sèrie d’escriptors a les mans d’un grup de poetes furiosos guiats per un joc anomenat Eleusis, on autors supervendes acabaran assassinats.
Màrius Serra ens ofereix llibres, enigmes, jocs, assassinats i sàtira en una frenètica jornada de Sant Jordi. +INFORMACIÓ
Orhan Pamuk
La dona pèl-roja
Més llibres / Literatura Random House
La desena novel·la del premi Nobel de Literatura reinterpreta mites d’Orient i Occident.
La trama de la novel·la es basa en la relació entre un mestre constructor de pous Mahmut i el seu nou aprenent Cem Celik, quan són contractats per trobar aigua en una terra erma en una ciutat als afores d’Istanbul.
Mentre lluiten contra la calor de l’estiu, excavant un pou, el mestre constructor i l’aprenent, desenvolupen un vincle paternofilial que cap dels dos ha experimentat mai. Gràcies a aquesta relació, l’autor reflexiona sobre diferents formes de paternitat, inclosa l’autoritària.
Un tercer personatge és cabdal a la novel·la es tracta d’una dona pèl-roja que coneixerà el noi arran de la visita d’una companyia de teatre ambulant. El noi se sent atret per la dona pèl-roja, però quan una distracció seva li provoqui un accident fatal al mestre, fugirà per tornar a Istanbul. I només molts anys més tard descobrirà si va ser responsable de debò de la seva mort i qui era realment aquella pèl-roja tan captivadora. +INFORMACIÓ
Un amor
Alejandro Palomas
Destino
Una de les protagonistes de la novel·la, Amalia, de més de 70 anys, vetlla per la felicitat dels seus dos fills, especialment de Fer, el petit.
La novel·la, ‘Un amor’ ens situa en el dia de les noces d’Emma però no tot serà felicitat a la família. L’obra amb un cert aire de comèdia d’embolics ens portarà a ser testimonis d’un retrat familiar amb personatges que apareixien a les anteriors novel·les de l’autor; ‘Una mare’ i ‘Un gos’.
‘Un amor’ d’Alejandro Palomas, guardonada amb el Premi Nadal 2018. +INFORMACI
La noia que volia dibuixar
Roser Capdevila
Angle
L’autora de Les tres bessones ha decidir escriure o millor dit, dibuixar, la seva infància i ho fa amb ‘La noia que volia dibuixar’ on el lector coneixerà de primera mà les seves experiències i fins i tot sabrà l’origen de la Bruixa Avorrida.
Després d’una vida dedicada als lectors més joves, Capdevila ha volgut oferir un regal als lectors adults amb un llibre il·lustrat on fa un repàs per determinats moments de la seva vida amb els records de la postguerra, on assegura que els van ensenyar a obeir, però no a pensar’. Malgrat tot això, Roser Capdevila va ser una nena feliç i també una mica entremaliada,però sobretot va ser una nena que volia dibuixar i finalment ho va aconseguir. +INFORMACIÓ
La fugitiva
Blanca Busquets
Proa
Mireia, una dona de 92 anys, solitària, marcada per un fort caràcter i poc donada a les relacions socials protagonitza la novel·la ‘La fugitiva’
L’obra aprofundeix en temes com el pas del temps, la solitud i també l’envelliment. L’àvia viu sola en un pis de Sarrià i és cuidada per unes assistentes amb qui demostra el seu mal caràcter i amb qui manté una gran desconfiança. Espia als seus veïns amb uns binocles i es parla amb els seus fills des de fa molts anys.El seu pis es convertirà en el seu refugi i només aconsegueix relacionar-se amb la seva neta Sònia qui la visita de tant en tant. Pàgina a pàgina, el lector anirà coneixent aspectes del passat de la Mireia i arribarà a entendre el perquè del seu comportament i els secrets que amaga. +INFORMACIÓ
L’harem del Tibidabo
Andreu Martín
Editorial Alrevès
Allà a l’avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistes imponents, s’hi troba l’Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets.
Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges. I és que el Mili Santamarta, personatge histriònic i únic hereu de la nissaga familiar i regent del club, rep la terrible notícia de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament amb la Sancha, la seva mare adoptiva i mà dreta del bordell —i també trasbalsada per la mort del seu fill anys enrere—, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall, suposarà una caixa de sorpreses, amb desapareguts, traficants de dones, llistes inesperades, sectes satàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes… i molts morts.
‘L’art de portar gavardina’
Sergi Pàmies
Quaderns Crema
L’escriptor Sergi Pàmies ‘L’art de portar gavardina’, un recull, de tretze contes que podríem qualificar dels més personals que ha escrit fins ara. Els contes narren episodis de la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de les expectatives dels fills, la separació de la parella i la difícil relació amb els fills.
Sergi Pàmies ens ofereix un autoretrat transformat en tretze contes molt personals.
Una educació / Una educación
Tara Westoover
Més Llibres /Lumen
A ‘Una educació’, Tara Westover narra un episodi de la seva infantesa. Nascuda en una família mormona marcada pel fanatisme religiós, Westover no va assitir a una classe fins als 16 anys. Va aconseguir trencar els seus lligams familiar i va marxar a Cambridge on va poder estudiar una carrera universitària que la seva família sempre li va negar.
Una història real de superació amb una dura infànca a les montanyes d’Idaho envoltada de naturalesa però en canvi amb una forta opressió familiar. Ella i els seus germans no van a l’escola, no saben res del món exterior ni tampoc quin va ser el dia exacte del seu naixement.
‘’Només tinc set anys, però entenc que aquest és el fet, més que cap altre, que fa que la meva família sigui diferent: no anem a l’escola. Al pare el preocupa que el govern ens hi obligui, però no pot, perquè no sap que existim. No tenim historial mèdic perquè vam néixer a casa i mai no hem visitat cap metge. No tenim expedient escolar perquè mai no hem posat els peus en una aula. En aquest moment, segons l’estat d’Idaho i el govern federal, no existeixo.’ Així es presenta Tara Westover amb un relat punyent però valent després d’aconseguir deslligar-se de la pressió familiar i començar una nova vida gràciesprecisament a l’educació.
