L’Illa dels Llibres us ofereix les 10 lectures imprescindibles d’aquest any.
Jordi Cussà, Alejandro Palomas, Brit Bennett, Maggie O’Farrell , Sally Rooney, Nana Kwame Adjei-Brenyah, Douglas Stuart, Katharina Volckmer, Ali Smith i Natalia Cerezo entre les 10 de l’any de L’Illa dels Llibres.
El primer emperador i la reina Lluna
Jordi Cussà
Comanegra
Una gran novel·la d’aventures amb aires clàssics ens ofereix Jordi Cussà a “El primer emperador i la reina Lluna”. Es tracta d’una novel·la ambientada fa més de 2.200 anys en plena dinastia de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi. Es tracta d’un emperador amb una gran passió per la immortalitat i que sempre ha estat embolcallat en la llegenda i la seva figura es barreja entre la divinitat i la monstruositat.
Bona part del seu llegat ens queda l’alfabet, la gran Muralla i també els guerrers de Xi’an que s’encarregaven de custodiar la seva tomba. Un dels aspectes més destacats de Qin Shi Huangdi va ser la capacitat d’unir en un sol regene els set reialmes de la Xina i acabant la guerra entre ells.
Cussà ofereix una novel·la amb personatges històrics i d’altres d’inventats com la mateixa Reina Lluna que la converteix en la parella de l’emperador. Premi L’Illa dels Llibres 2021.
Hamnet
Maggie O’Farrell
L’altra / Libros del Asteroide
Maggie O’Farrell publica l’obra guanyadora del Women’s Prize de narrativa 2020 on se centra en la història de Hamnet, el fill de Shakespeare mort amb onze anys i la dona del dramaturg Agnès, que ha estat menyspreada i denigrada per la història.
L’autora tracta de reivindicar a “Hamnet” (L’Altra Editorial/ Libros del Asteroide), el paper d’Agnès Hathaway, a qui la història l’ha denigrat tractant-la en algunes ocasions d’analfabeta, ignorant i lletja. Agnès protagonitza la nova novel·la de l’escriptora irlandesa, deixant en un segon o fins i tot un tercer pla el que va ser el seu marit, l’escriptor i dramaturg William Shakespeare. Però qui va ser Hamnet? Era el nom, del seu fill que va morir amb onze anys i de qui no coneixement pràcticament res i “les grans biografies de Shakespeare només li dediquen un parell de línies”, assegura l’escriptora.
La meitat evanescent
Brit Bennett
Edicions del Periscopi /Literatura Random House
La jove escriptora sorprèn amb una segona novel·la i s’erigeix com un dels nous talents de la literatura nord-americana. HBO ja prepara una sèrie basada en la novel·la. Bennett, arrenca la novel·la “La meitat evanescent” amb la Stella i la Desiree, dues germanes bessones idèntiques, que decideixen fugir de Mallard, una comunitat negra de Louisiana que, generació rere generació i mitjançant matrimonis mixtos, intenten fer cada vegada més clar el color de la seva pell. Al cap d’uns anys, una d’elles viu a Califòrnia fent-se passar per blanca, mentre que l’altra ha tornat a Mallard amb la seva filla, fosca com el carbó. Tot i la distància i les mentides que les separen, les seves vides i les de les seves filles es tornaran a creuar.
Bennett reflexiona sobre si allò que som, és innat o bé ens fem a nosaltres mateixos, i com els orígens poden marcar les nostres vides.
Un país amb el teu nom
Alejandro Palomas
Columna/Destino
Una història d’amistat en plena maduresa és el punt de partida de la nova novel·la de l’autor de títols com “Una mare”, “Un gos” i “Un amor”.
Alejandro Palomas ens proposa conèixer a l’Edith i en Jon que són els únics habitants d’un petit poble abandonat. Als 74 anys, l’Edith, publicista jubilada, ocupa l’antiga rectoria juntament amb els seus onze gats. En Jon, cuidador d’elefants al zoo i a punt de fer-ne seixanta, viu a l’antiga escola.
Tot i que al principi no es relacionen, una urgència amb un dels gats servirà perquè l’Edith i en Jon comencin a fer amistat. Un dia, però, la vida se’ls capgira quan la direcció del zoo comunica al Jon que prescindeixen dels seus serveis, fet que coincideix amb dues pertorbadores notícies més: dues granges d’aus s’instal·laran a prop del poble i l’ajuntament convertirà la gran casa del llac en un hotel rural per dinamitzar la zona.
On ets, món bonic
Sally Rooney
Edicions del Periscopi
Sally Rooney publica nova novel·les després de la bona acollida de “Gent normal”. L’Alice, la protagonista de la novel·la se n’ha anat a viure a una mansió d’un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d’una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon.A través dels missatges que s’envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l’amor en aquest món bonic però incert.
Friday Black
Nana Kwame Adjei-Brenyah
Empúries / Libros del Asteroide
Una de les revelacions de la temporada literària als Estats Units. L’autor ens ofereix relats distòpics sobre el racisme i la societat als Estats Units amb una forta crítica social. L’autor defineix els seus relats com una barreja “humor amb serietat, foscor i violència”. Relats amb consumidors que han de lluitar a mort per aconseguir un producte d’oferta o bé una persona que canvia de la seva negritud depenen de la situació del moment. Nana Kwame Adjei-Brenyah ha guanyat el premi PEN/Jean Stein i considerat un dels cinc millors autors menors de 35 anys per la National Book Foundation.
Estiu
Ali Smith
Raig Verd / Nórdica
Ali Smith ha guanyat el Premi Orwell de Literatura Política 2021 per aquesta novel·la, que tanca el quartet estacional.
Estiu s’inicia el febrer del 2020, quan la Covid encara és només una amenaça a l’horitzó. Ens deixem caure en la fràgil casa de Brighton de la Grace Greenlaw, una divorciada infeliç i antiga actriu. Viu amb els seus problemàtics però brillants i lingüísticament juganers fills adolescents, la Sacha i en Robert, porta a porta amb el seu pare.
La novel·la “Estiu” hi apareixen temes d’actualitat com la pandèmia i el Brexit a més dels incendis forestals a Austràlia i l’assassinat de George Floyd.
Ali Smith tanca amb “Estiu” el quartet iniciat amb “Tardor” i que va continuar amb “Hivern” i “Primavera”.
La cita
Katharina Volckmer
La Campana/Anagrama
Katharina Volckmer debuta com a escriptora amb “La cita” (La Campana/Anagrama). Es tracta d’una escriptora alemanya que viu a Anglaterra i que ha publicat la seva primera novel·la en anglès.
“La cita”, és un monòleg que tracta sobre la identitat nacional però també sexual. Un monòleg dur i punyent sense pèls a la llengua que ha captivat als lectors amb un llenguatge directe i sense miraments.
La Sarah, una dona d’origen alemany que acudeix a la consulta del doctor Seligman per sotmetre’s a una operació de canvi de sexe. Des de la llitera ofereix tot un seguit de confessions sobre la identitat sense que el doctor, que més tard descobríem que és d’origen jueu, l’interpel·li.
La lectura de “La cita” de Katharina Volckmer no es deixarà indiferents.
I van passar tants anys
Natalia Cerezo
:Rata_
Després de debutar amb el recull de contes A les ciutats amagades, Cerezo publica la seva primera novel·la inspirada en la vida de la seva àvia Carme. Caterina, la protagonista de la novel·la és una noia nascuda en una masia aïllada de l’interior de Catalunya que inicia una nova vida en una ciutat industrial del Vallès. Allà, entre la fàbrica i el teatre amateur, anirà descobrint el gust agredolç de la vida, es casarà i viurà en una casa modesta construïda per Gustau, el seu marit, un home senzill i tossut que despertarà en la Caterina uns sentiments cada cop més foscos.
La història de la Caterina il·lustra uns esdeveniments històrics viscuts al Vallès Occidental, les tràgiques riuades de setembre de 1962. Aquelles històries que la seva àvia Carme li explicava apareixen ara en la primera novel·la de Natalia Cerezo on demostra el seu talent narratiu.
La història d’en Shuggie Bain
Douglas Stuart
Edicions de 1984 /Sexto Piso)
Traducció de Núria Busquet Molist
L’escriptor Douglas Stuart, debuta amb “La història d’en Shuggie Bain”, obra guardonada amb el Booker Prize 2020. Es tracta d’una novel·la commovedora sobre la lluita d’un fill per salvar la seva mare.
Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L’Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l’abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en el seu gran aliat, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d’un en un l’abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se. Ell és diferent. Els nens del barri li fan la guitza, però ell està convençut que, si s’hi escarrassa, pot ser normal com la resta i ajudar la mare a fugir d’aquest lloc sense esperança.
