L’editora i escriptora publica ‘L’últim gat birmà’, la seva primera novel·la juvenil
Rosa Moya és editora, tasca que combina amb la seva passió d’escriptora. Ara fa un salt i publica la primera novel·la juvenil. Ho fa amb entusiame i amb ganes d’arribar a un públic difícil i exigent, però molt agraït.
Per poder atrapar als joves lectors ha escrit, ‘L’ultim gat birmà’ (Casals), una novel·la que compta amb ingredients prou motivadors per la lectura com són les aventures i el misteri. El protagonista és el jove Charlie Parker que un bon dia escolta els miols d’un gat i a partir d’aquest moment comença un viatge que el portarà del barri londinenc de Westminster a un monestir budista a Birmània.
Entrevista: Jordi Milian
Fotografies: X. R. Trigo
‘L’últim gat birmà’ és la teva primera novel·la juvenil. Amb quines sensacions t’has trobat?
En general molt positives i entusiastes, alguna fins i tot felina i deliciosa.
Diuen que els lectors joves són els més exigents.
Són exigents i grans lectors. Saben el que volen i no se’ls ven gat per llebre. Si una novel.la no els diverteix o no els agrada, ho diuen sense embuts per molt que els adults defenguin el contrari. Els lectors joves són ferms amb els seus gustos literaris i els seus arguments són sòlids.
Per escriure L’últim gat birmà t’has inspirat en un viatge que vas fer a Tailàndia fa uns anys.
Va ser l’any 2003 quan vaig viatjar a Tailàndia amb el meu marit i gràcies a l’atzar vam poder creuar la frontera a Birmània, quelcom que no estava previst. Un viatge inoblidable que va inspirar la novel·la, però també els meus gats són responsables de la creació d’aquest llibre. Des que era petita, n’he tingut uns quants. Em captiven!
D’on et ve aquesta passió pels gats?
Vaig néixer a Puigcerdà, a La Cerdanya, i de ben petita recordo haver tingut gats, gossos, ocells… La meva família sempre ha estat una gran amant dels animals. He heretat aquesta passió. Quant als gats, n’he conegut de molt senyors, d’altres més humils, però també primmirats, bonifacis, delicats, refinats, exigents… Tots amb nom propi. Tots místics i màgics.
El protagonista de la novel·la és en Charlie Parker que un bon dia escolta els miols d’un gat i decideix esbrinar d’on vénen…
I quan troba el felí en un lloc que no hagués imaginat mai, en Charlie emprèn una aventura que arrenca a Londres i arriba fins a Birmània.
I viatjarà fins al monestir budista de Mandalay.
On descobrirà definitivament qui és en Hsaya i alguns valors que impregnen la vida al surest asiàtic.
En Charlie és un noi força impulsiu… Com definires a en Charlie?
Com bé dius, és un noi força impulsiu, noble, àgil com un felí, que sent compassió pels febles, però també és sensible amb el que l’envolta, accepta el que li toca i decideix tirar endavant. En Charlie sap escoltar i aprèn. És un petit heroi, molt proper a tots nosaltres.
El fet d’anomenar-se Charlie Parker és un homenatge al músic de jazz?
El meu petit homenatge al gran saxofonista i compositor.
L’últim gat birmà compta amb elements que enganxen com el misteri i l’aventura…
I segons diuen els lectors suspens, acció, màgia, herois, dolents i traïdors, i una trama sorprenent i inesperada.
Com en tota novel·la de misteri introdueixes al personatge malvat de la senyora Margaret.
Un personatge de pes, una de les personalitats més respectables de Londres, a qui se li ofereix la possibilitat de convertir-se en bona persona.
També és important establir i mostrar certs valors com ho fas amb la teva novel·la.
Com acceptar i apreciar el que tenim, un dels camins per ser feliços; que els nostres actes condicionen el nostre present i aquest el nostre futur, en definitiva, que nosaltres som els constructors de la nostra vida, que nosaltres escrivim el nostre destí; que la generositat ens fa més rics… Valors que en Charlie aprendrà de boca dels monjos birmans i del gat protagonista.
Entre les teves feines has adaptat clàssics com Tom Sawyer o Sherlock Holmes als joves lectors.
I altres com Chevalier Auguste Dupin. Adoro Mark Twain, Arthur Conan Doyle i Poe, i la intenció era fer arribar aquests brillants autors als joves lectors. Però també sóc molt amiga dels personatges màgics i he tingut la sort de publicar El mundo mágico de las sirenas y Una fabulosa aventura de piratas o El libro secreto del Ratoncito Pérez.
Com podem enganxar als joves a la lectura? Existeix alguna fórmula màgica?
Que la història i els personatges els arribin i flueixin dins del seu propi llenguatge podria ser una fórmula.
Actualment treballes com a editora a Ediciones B. Es fa estrany aquest compaginar la feina d’editora amb escriptora?
Més que estrany, diria que ambdues feines es complementen, però són diferents. Els ulls d’un editor no són els mateixos que els d’un escriptor. L’editor veu des de fora, l’escriptor ho fa des de dins.
I el fet de tenir un editor?
No és la primera vegada que tinc un editor. El fet de situar-me a l’altra banda de la taula sempre em fa somriure. En Jordi Martín ha fet una feina impecable i ha tret punta a la novel.la com fa un gran professional.
La presentació oficial de la novela la vas fer al teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca.
Va ser un èxit! Els nens, els autèntics protagonistes! A tots, mil gràcies per assistir i acompanyar-nos amb l’entrega i alegria que ho van fer. La roda de premsa va ser genial, l’exhibició de karate, magnífica i les coreografies dels grups Titanes, Furious i Great Beasts, sobèrbies. Van deixar-nos a tots amb la boca i els ulls oberts d’admiració. Des d’aquesta entrevista, un nou aplaudiment per a tots ells.
Per altra banda estic immensament agraïda a la periodista Sílvia Tarragona, l’escriptora Coia Valls, l’editor i directora de Màrketing de Casals, Jordi Martín i Maite Etcheto, la responsable de Comunicació Neus Chordà, el director del Gimnàs Damián, Damián Antón, la responsable del Gimnàs Do Yang Querol, Lourdes Serra i els directors de l’escola de dansa Sonia Dance Place i els directors de l’escola de dansa Sonia Dance Place, Sonia Navarro i Orazio Caiti que, amb la seva professionalitat i recolzament, van fer vibrar al públic.
També el meu agraïment a tots els amics del Baix Llobregat, a l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca i gràcies a tu també Jordi per ser-hi!.
Continuaras amb la literatura juvenil?
Espero!
