El periodista literari de La Vanguardia, Xavi Ayén recorre el món a través de la mirada i les converses amb 80 escriptors.
Xavi Ayén assegura que des de l’any 1989 ha realitzat més de 1.500 entrevistes.
Gabriel Garcia Márquez, Paul Auster, Juan Marsé, José Saramago, Ana Maria Matute, Gunter Gras o Doris Lessing són alguns dels escriptors que apareixen a ‘La vuelta al mundo en 80 autores’ (Libros de Vanguardia).
Fragments d’entrevistes i moments compartits amb 80 escriptors, és el que Xavi Ayén ens ofereix en aquesta guia on descobrirem secrets de l’ofici d’escriptor o aspectes més íntims o poc comentats de cadascun d’ells a més de recordar-nos els títols més destacats de cada autor.
Després de la bona acollida d‘‘Aquellos años del boom’ on oferia un exhaustiu repàs per la generació d’autors llatinoamericans com Gabriel Garcia Márquez o Vargas Llosa i ara amb la publicació de ‘La vuelta al mundo en 80 autores’ Xavi Ayén ofereix un bon regal pels lectors més exigents.
Entrevista Jordi Milian
Se sent afortunat de la seva feina?
Molt. Tot i que desmenteixo el tòpic aquell que diu que ens paguen per llegir. Llegir (que inclou llibres que t’agraden i uns altres que no) és només una part de la feina del periodista cultural: hem de veure editors, agents, llibreters… Hem d’editar molts textos d’altres companys, hem de consultar les agències, buscar fotos, llegir premsa, esperar que arribi aquella crònica del corresponsal perfeccionista…
Va decidir fer periodisme literari. Per què?
En realitat, a la facultat, vaig seguir l’itinerari de periodisme polític. No crec que, en aquest món laboral que vivim, un triï massa aquest tipus de qüestions, són més aviat les feines les que et trien a tu. M’agradava llegir, això està clar, i no podia somiar millor especialització.
Quina rutina segueix. Quantes hores llegeix al dia?
Aproximadament, des de les nou, quan deixo els meus fills a l’escola, fins a migdia, que és l’hora que quedo amb gent, faig una entrevista o assisteixo a una roda de premsa. Després, moltes nits, però això ja depèn de més variables. L’única norma que m’he imposat és no anar a dormir si no he llegit al menys cent planes aquell dia (sense especificar el tipus ni el cos de lletra).
Un bon llegat de la seva feina és ‘La vuelta al mundo en 80 autores’. Suposo que no haurà estat fàcil fer la selecció. Quin criteri ha seguit?
Només de lliurar el llibre, ja estava pensant que hauria estat millor incloure algun altre autor… No hauria parat mai de fer canvis, sort que els editors m’ho van treure de les mans. Volia que estiguessin representats tots els continents i com més països possibles millor. Altes variables que he tingut en compte són la qualitat literària i que l’entrevista fos especial, és a dir, a casa de l’autor, per exemple, o en circumstàncies que cridin l’atenció.
Sap el nombre d’entrevistes que ha fet durant la seva trajectòria professional?
Des del 1989, més de 1.500, em temo. No n’era conscient fins que no vaig haver de seleccionar-ne vuitanta.
Té l’habilitat d’estar al costat dels premis Nobel. Va ser casualitat entrevistar a Vargas Llosa el mateix dia que va rebre el premi Nobel?
Carmen Balcells em va trucar aquell dia i em va dir: “Xavi, les casualitats no existeixen, tu havies obert el camí”. La veritat és que només tenia una sospita que podia ser ell, basada en el fet d’haver vist un acadèmic suec llegint les seves novel·les al febrer.
Durant una època amb el fotògraf Kim Manresa buscava premis Nobel arreu del món.
Encara ho fem! Passa que cada cop ens queden menys per entrevistar, ja en portem 23. Té mèrit perquè només en queden 17 vius.
Va fer la darrera entrevista a Gabriel Garcia Marquez.
No devia ser fàcil aconseguir una entrevista amb Gabo després de molt de temps sense concedir-ne cap.
Gens. Va ser gràcies a Mercedes Barcha, la seva dona, que va col·laborar perquè ell era molt reticent a parlar amb periodistes, i a Carmen Balcells, la seva agent, que em va fer servir de missatger per portar-li els regals de Nadal a casa seva a Mèxic
Per veure a Gabo va carregar una maleta que pesava 45 quilos amb regals de Carme Balcells.
Sí! Jo no podia aixecar-la i Balcells va fer que un forçut m’acompanyés a l’aeroport.
En aquella entrevista li va confessar que havia deixat d’escriure.
Jo li portava regals, però el regal més valuós me’l va fer ell a mi, anunciant al món que havia deixat d’escriure.
Gabo era una persona tímida però en una entrevista assegurava que ara el que intimidava era ell.
És el que fan molts tímids o homes de poder de totes condicions, crear una atmosfera que faci que els altres s’hi aproximin amb recel. Era una màscara que, en el seu cas, es podia arribar a trencar.
Després d’entrevistar a tants escriptors quin creu que és el tret en comú de tots ells?
Si em fa generalitzar, diria que l’abnegació, la dedicació absoluta al treball, al qual subordinen tots els seus altres interessos i passions.
Les seves vides són tan avorrides com assegurava Ken Follet en una de les seves visites a Barcelona?
Quan escriuen sí. Són asseguts hores i hores davant l’ordinador. El que és ric és la seva vida interior. Però també passen temporades sense escriure.
Quines són les claus d’una bona entrevista?
La preparació, l’empatia, saber-se veure des de fora, pensar què pot interessar el lector… i la sort.
Encara li queden entrevistes pendents?
Sí, moltes! No em vull retirar sense haver entrevistat un astronauta.
Quina ha estat l’entrevista més difícil?
La del Nobel nigerià Wole Soyinka, havíem d’anar tota l’estona per Lagos amb dos guardaespatlles armats, per la inseguretat. Ens movíem molt difícilment per aquella ciutat.
Qui ha estat l’escriptor més complicat d’entrevistar?
Fernando Arrabal. La nostra trobada va durar menys d’un minut. Vaig formular-li la primera pregunta, es va ofendre i va marxar.
I la més estranya?
La que li vaig fer a Quim Monzó, a l’AVE que anava a Madrid, hi havia el Juan José Millás, es van posar a xerrar entre ells i jo no vaig poder ficar-hi cullerada.
Quin escriptor clàssic t’hauria agradat entrevistar?
Sòcrates, Ramon Llull i Quevedo.
Ha publicat diversos llibres sobre literatura, però no ha pensat mai escriure una novel·la?
Pensat sí. I no entenc que passa, que no paro de pensar-hi però no surt cap novel·la. Una amiga m’ha dit que potser cal escriure-la.
