L’escriptora debuta amb una ambiciosa novel·la ambientada a principis del segle XX a la ciutat de Barcelona
Tot i comptar amb més d’una novel·la escrita, Carme Melchor debuta com a escriptora per al gran públic amb ‘La filla de l’escocès’ (Proa).
Malgrat l’absència d’anteriors obres publicades, Melchor demostra ofici, oferint una narració impecable plena de matisos i colors per endinsar-nos en un mosaic coral que arrenca en una Barcelona de principis de segle XX plena de canvis i reivindicacions.
És la Barcelona de 1915, que viu l’arribada de l’electrificació de la ciutat a càrrec de Fred Pearson i la Barcelona Traction Light and Power, més coneguda com La Canadenca, amb un cert escepticisme per part d’alguns ciutadans que es debaten sobre la viabilitat del megaprojecte que substituirà el carbó per l’electricitat.
També és la Barcelona coneguda a tot Europa com la Rosa de Foc arran dels fets de la Setmana Tràgica.
Carme Melchor tampoc oblida altres fets com l’inici de la Primera Guerra Mundial o l’enfonsament del transatlàntic Lusitània durant la Gran Guerra en mans d’un submarí alemany, on van morir gairebé dos mil passatgers, entre ells l’enginyer Fred Pearson.
Tots aquests fets estaran relacionats amb una gran galeria de personatges reals i ficticis que passegen per la novel·la, per oferir un extens retrat molt ben documentat, sobre la societat barcelonina de principis de segle XX, on apareixeran carboners, periodistes, enginyers i polítics.
La filla de l’escocès (Proa) compta amb elements històrics però també ingredients de novel·la negra o intriga amb una carta de presentació prou potent com és l’assassinat de la propietària d’una humil fonda situada al carrer Roser del Poble-sec.
La jove Maureen, nexe d’unió de l’acció de la novel·la i erigida com la gran protagonista, remourà cel i terra per descobrir qui ha assassinat a la seva mare, al mateix temps que haurà de protegir-se d’un possible atac de l’assassí.
A partir d’aquest moment la novel·la La filla de l’escocès intenta aclarir qui i perquè ha assassinat a la propietària de la fonda i al mateix temps que viurem paral·lelament els fets històrics comentats anteriorment.
Qui és l’assassí? Per què un dispeser registrat com a John Smith ha deixat la fonda sense donar-ne detalls? Qui és l’autèntic pare de Maureen, a qui no ha conegut mai? Són preguntes que busquen resposta i que el lector trobarà a la novel·la.
Però les respostes a aquestes qüestions no és el més important de La filla de l’escocès.
La novel·la en el seu conjunt mereix una atenció molt especial per gaudir d’una lectura plena de detalls i de personatges secundaris difícils d’oblidar marcats per la força i el caràcter que ha sabut imprimir Carme Melchor.
